Estany de Canet i Sant Nazari

Separat del mar per un cordó de sorra, l’estany de Canet i Sant Nazari és una llacuna costanera d’uns 4 quilòmetres de llarg, que amb prou feines supera el metre de profunditat. L’alimenten quatre cursos d’aigua, entre els quals el Réart, i comunica amb la Mediterrània pel grau des Basses. Esmentat des del segle XIII, ha perdut bona part de la seva superfície d’aigua des del segle XVIII, ja que els sediments que arrosseguen els rius l’han anat omplint a poc a poc.

Al voltant de l’espai d’aigua s’estenen ambients típics de les llacunes mediterrànies: sansouïres i prats de salicòrnies, aiguamolls fangosos, bardisses de tamarits i canyissars, que aquí anomenen « sanils ». L’estany es troba en una gran via de migració entre Europa i l’Àfrica: nombrosos ocells hi fan parada, s’hi alimenten o hi passen l’hivern, des dels flamencs fins als agrons, les agrons blancs i les fotges.

La pesca s’hi practica des de l’edat mitjana, sobretot la de l’anguila. A la vora de l’aigua, un poblat de « barraques », aquestes cabanes de pescadors cobertes de canya, va ser restaurat el 1993 segons la seva forma tradicional; una cabana-exposició hi presenta la vida de la llacuna.

Propietat en gran part del Conservatoire du littoral, l’estany forma part de la xarxa Natura 2000 « Complexe lagunaire de Canet-Saint-Nazaire ». La seva gestió està encomanada a Perpignan Méditerranée Métropole, i un sender de descoberta amb observatoris permet fer-ne la volta a peu o en bicicleta.