Patrimoni
Ciutadelles de Vauban, abadies romàniques, catedrals gòtiques i castells catalans: la història dels grans monuments dels Pirineus Orientals, amb les dates clau, les anècdotes i tot el que cal saber per visitar-los.
Fortificacions i ciutadelles
Segles XIII – XVII
Palau dels Reis de Mallorca
Perpignan · Palau dels Reis de Mallorca
Bastit a la fi del segle XIII per a la cort de l’efímer regne de Mallorca, aquest palau gòtic vetlla Perpinyà des del cor d’una ciutadella en forma d’estel.
Segle XIV – segle XVI
El Castellet
Perpignan · Castellet
Porta fortificada de maó aixecada cap al 1368, durant molt de temps presó i després museu, el Castellet ha esdevingut el símbol de Perpinyà i de la cultura catalana.
Segle XI – segle XVIII
Ciutat fortificada de Vilafranca de Conflent
Villefranche-de-Conflent · Vila fortificada de Vilafranca de Conflent
Closa dins les seves muralles de marbre rosa al fons de la vall de la Tet, Vilafranca de Conflent uneix un recinte medieval i l’obra de Vauban, inscrita al patrimoni mundial de la UNESCO.
segles XVII – XIX
Fort Libèria
Villefranche-de-Conflent · Fort Libèria
Encastat a la muntanya, per sobre de Vilafranca de Conflent, el fort Libèria, volgut per Vauban i reforçat sota Napoleó III, està unit a la vila per una llarga escala subterrània que anomenen «dels mil graons».
Fi del segle XV – inicis del segle XVI
Fortalesa de Salses
Salses-le-Château · Castell de Salses
Bastida en sis anys pels Reis Catòlics per blindar la frontera, la fortalesa de Salses, mig enterrada en els seus fossats, és una obra mestra de l’arquitectura militar de la fi de l’edat mitjana.
Segle VII – segle XVII
Castell Reial de Cotlliure
Collioure · Castell Reial de Cotlliure
Residència d’estiu dels reis de Mallorca convertida en ciutadella de Vauban, el castell reial de Cotlliure explica set segles d’història catalana, amb els peus a la Mediterrània.
Segle XIV – segle XVIII
Fort de Bellaguarda
Le Perthus · Castell de Bellaguarda
Enlairat damunt el Pertús, el fort de Bellaguarda va guardar durant segles el pas més baix dels Pirineus, de la talaia medieval a la ciutadella de Vauban.
Abadies, priorats i claustres
Segle XI – segle XV
Abadia de Sant Martí del Canigó
Casteil · Sant Martí del Canigó
Encimbellada a més de mil metres als vessants del Canigó, damunt de Casteil, l’abadia de Sant Martí del Canigó, joia del primer art romànic, fou aixecada de les seves ruïnes al segle XX i continua sent avui un lloc de pregària.
Segle IX – segle XII
Abadia de Sant Miquel de Cuixà
Codalet · Sant Miquel de Cuixà
Als peus del Canigou, a prop de Prada, l’abadia de Sant Miquel de Cuixà reuneix una gran església preromànica, criptes de l’any mil i un claustre de marbre rosa, una part del qual ha travessat l’Atlàntic per al museu dels Cloisters de Nova York.
Segles XI – XII
Priorat de Serrabona
Boule-d'Amont · Santa Maria de Serrabona
Aïllat a la muntanya dels Aspres, el priorat de Serrabona amaga darrere les seves parets d’esquist una de les obres mestres de l’escultura romànica catalana: una tribuna de marbre rosa del segle XII.
Segle XII – segle XV
Priorat de Marcevol
Arboussols · Santa Maria de Marcèvol
Única casa dels canonges del Santíssim Sepulcre al Rosselló, el priorat romànic de Marcevol, salvat de la ruïna per voluntaris, s’alça davant del Canigó per sobre de la vall de la Tet.
Segles XI – XIV
Catedral i claustre d’Elna
Elne · Santa Eulàlia i Santa Júlia d’Elna
Seu dels bisbes del Rosselló durant gairebé mil anys, la catedral romànica d’Elna vetlla sobre un claustre de marbre els capitells del qual expliquen tota l’escultura medieval, del romànic al gòtic.
Esglésies i catedrals
Segles XIV – XVI
Catedral de Sant Joan Baptista de Perpinyà
Perpignan · Catedral de Sant Joan Baptista de Perpinyà
Iniciada el 1324 per un rei de Mallorca i consagrada gairebé dos segles més tard, la catedral de Perpinyà desplega una immensa nau gòtica i guarda, a la capella del Sant Crist del Dévot, un crucifix esculpit el 1307.
segle XIII – segle XVII
Església de Nostra Senyora dels Àngels de Cotlliure
Collioure · Santa Maria dels Àngels de Cotlliure
Bastida a la vora de l’aigua després de l’enderroc de l’antiga església a causa de les obres de Vauban, Nostra Senyora dels Àngels va convertir un vell far en el seu campanar, esdevingut la silueta més famosa de Cotlliure, i amaga darrere les seves parets sòbries uns retaules barrocs coberts d’or.
segle XIII – segle XVIII
Església de Sant Jaume de Perpinyà
Perpignan · Sant Jaume de Perpinyà
Església dels hortolans i dels teixidors al cim del seu barri, Sant Jaume és des del 1416 la llar de la confraria de la Sanch, d’on surt cada Divendres Sant la gran processó dels penitents de Perpinyà.
Castells i patrimoni civil
Fi del segle X – segle XIV, restaurat al segle XIX
Castell de Castellnou
Castelnou · Castell de Castellnou
Enlairat sobre la seva roca, per sobre d’un dels pobles més bells de França, el castell dels vescomtes de Castellnou vetlla sobre els Aspres des de la fi del segle X.
Final del segle XIV – segle XVI
Llotja de Mar de Perpinyà
Perpignan · Llotja de Perpinyà
Coronada pel seu vaixell de ferro, la Llotja de Mar, antic tribunal del comerç marítim bastit en estil gòtic català, és el cor bategant del vell Perpinyà des de fa més de sis segles.
segle VII – segle XVII
Castell d’Ultrera
Argelès-sur-Mer · Castell d’Ultrera
Dalt d’un pic dels Albères que domina Sureda, les ruïnes d’Ultrera guarden el record d’una fortalesa presa pels visigots el 673 i arrasada el 1675.
segle XIII – segle XVIII
Torres de la Maçana i de Madaloc
Argelès-sur-Mer · Torre de la Maçana i torre de Madaloc
Sobre les crestes dels Albères, les torres de la Maçana i de Madaloc vetllaven la costa per als reis de Mallorca, intercanviant senyals de foc i de fum.
Segles XI – XIV
Torres de Cabrenç
Serralongue · Torres de Cabrenç
Tres torres en ruïnes sobre una carena de l’Alt Vallespir, de cara a Catalunya: les torres de Cabrenç foren el bressol d’una poderosa baronia abans de ser destruïdes per ordre de Vauban.
segle XX (1900-1944)
Maternitat suïssa d’Elna
Elne · Maternitat d’Elna
De 1939 a 1944, aquest petit castell d’Elna va acollir una maternitat on van néixer prop de 600 infants de refugiades espanyoles i de dones jueves o gitanes que sortien dels camps.