Torres de la Maçana i de Madaloc

Dues torres rodones es retallen sobre les crestes dels Albères, per sobre de la Côte Vermeille. La torre de la Maçana, al terme d’Argelers, s’alça entre 750 i 800 m d’altitud segons les fonts, dins la reserva natural del bosc de la Maçana. La torre de Madaloc, a uns 650 m, ocupa la carena que separa Cotlliure de Portvendres, al llarg de la ruta de les Crestes.

La seva construcció s’atribueix als reis de Mallorca, i en particular a Jaume II, a finals del segle XIII. Senyor del Rosselló però encaixat entre el rei de França al nord i el seu germà el rei d’Aragó al sud, també s’havia de guardar de les incursions vingudes del mar. Les torres formaven una cadena de guaita: de nit, hi encenien focs; de dia, hi feien fum. La Maçana es comunicava així amb el castell de Cotlliure, residència d’estiu dels sobirans, i la xarxa s’estenia cap a l’interior, fins a les torres de Mir, de Cos o de Batera.

La Maçana apareix als textos des del 1293, amb el nom de torre de Perabona; Madaloc és citada el 1340, però el nom del cim es coneix des del 981. Les torres encara serveixen al segle XVIII: la Maçana pot llavors retransmetre senyals de fum o disparar el canó per donar l’alerta. El 1701, l’astrònom Cassini II les fa servir com a punts de referència per mesurar el meridià de París, i cap al 1780 la Maçana és emblanquinada per guiar els vaixells cap a Portvendres.

Avui, Madaloc té un repetidor de televisió i és accessible tot l’any, gratuïtament. La Maçana, en part reconstruïda per voluntaris, s’assoleix per una excursió exigent des del parc de Valmy, a Argelers. Totes dues són entre les catorze torres il·luminades el 2024 amb motiu del pas de la flama olímpica.