Éden Catalán

Esdeveniments i actualitat de la Costa Catalana

Grans espais naturals

Canigó, estanys de les Bulloses, Orgues d’Illa, reserva marina, gorges: els grans espais naturals del país català, amb les seves xifres clau, la seva fauna i la seva flora, i tot el que cal saber per descobrir-los.

Cims, gorges i paisatges

2 784 m Massís del Canigó Prades · Canigó Muntanya emblemàtica dels catalans, el Canigó domina la plana del Rosselló amb els seus 2 784 metres: un massís protegit, amb el segell Grand Site de France, on es puja a peu cap a la creu del cim i la flama de Sant Joan. Uns 5 milions d’anys Orgues d’Illa Ille-sur-Têt · Les Orgues d’Illa Esculpides per l’erosió en sorres i argiles d’uns 5 milions d’anys, les xemeneies de fades dels Orgues alcen les seves columnes davant del Canigó, a mitja hora de Perpinyà. Gorges de l’Aglí Gorges de Galamus Saint-Paul-de-Fenouillet · Gorges de Galamús Entre el Fenolleda i les Corberes, l’Aglí s’ha obert un estret pas en la roca calcària: una carretera vertiginosa oberta a finals del segle XIX, gorgs d’aigua clara i, penjada del cingle, l’ermita de Sant Antoni. Circuit d’aproximadament 8 km Gorges de la Carança Thuès-Entre-Valls · Gorges de Carançà Des de l’estació de Thuès, a la línia del Tren Groc, un sender tallat a la cinglera s’endinsa a les gorges de la Carança: cornisa vertiginosa, passeres i ponts penjants per sobre del torrent. Gorja de l’Aglí Clue de la Fou Saint-Paul-de-Fenouillet Just al sud de Sant Pau de Fenollet, l’Aglí travessa una barrera de calcària per una gorja estreta: un pont vell, olles de gegant, fonts tèbies i una via ferrada gratuïta, a pocs quilòmetres de les gorges de Galamús. 2 910 m Puigmal Err · Puigmal Cim fronterer entre la Cerdanya i la vall de Núria, el Puigmal culmina als 2 910 metres: una gran muntanya de pendents suaus, fàcil d’accedir des d’Er, als peus de la qual reposa l’estació d’esquí més alta dels Pirineus francesos. 1 256 m Pic Neulós Laroque-des-Albères · Puig Neulós Punt culminant dels Albères, sobre la frontera, el Neulós domina a 1 256 metres la plana del Rosselló, la Mediterrània i l’Empordà: fagedes, pins laricio, pous de neu i un panorama que arriba fins al Canigó. Uns 1 500 m Caos de Targasona Targasonne · Caos de Targasona A la Cerdanya, al peu de la torre solar de Thémis, més d’un miler de boles de granit s’amunteguen en un vessant assolellat: un paisatge sorprenent, un dels grans indrets d’escalada de bloc de França.

Llacs, estanys i rius

2.016 m Llacs de les Bulloses Font-Romeu-Odeillo-Via · Estany de la Bollosa A 2.016 metres, al peu del Carlit, el llac de les Bulloses i els estanys que l’envolten formen un dels grans paisatges d’alta muntanya dels Pirineus catalans: un indret protegit com a lloc classificat, accessible amb llançadora a l’estiu. 2 213 m Llac del Lanós Porté-Puymorens · Estany de Lanós A 2 213 metres, en una circ de granit dominada pel Carlit, el Lanós és el llac més gran dels Pirineus francesos. Les seves aigües, desviades cap a l’Arieja, van donar lloc a un famós arbitratge internacional entre França i Espanya. Llacuna costanera Estany de Canet i Sant Nazari Canet-en-Roussillon · Estany de Sant Nazari Entre Canet de Rosselló i Sant Cebrià, una llacuna poc profunda, els seus canyissars, els seus flamencs i el seu poblat de barraques de pescadors cobertes de canya, amb el Canigó de fons. Unes 5.400 ha Estany de Salses-Leucata Le Barcarès · Estany de Salses Segona llacuna d’Occitània, l’estany de Salses-Leucata s’estén al llarg de 14 quilòmetres entre el Rosselló i les Corberes: herbeis, ocells migradors, ostres de Leucata, sorgències càrstiques i tramuntana, amb el Canigó a l’horitzó. Uns 150 a 200 ha Llac de la Raho Villeneuve-de-la-Raho · Estany de Vilanova de Raò A pocs quilòmetres de Perpinyà, el llac de Vilanova de la Raó és una reserva d’aigua convertida en lloc de passeig i de bany, amb una petita reserva per als ocells i el Canigó com a teló de fons.

Reserves i espais protegits

650 ha de mar Reserva natural marina de Cerbère-Banyuls Banyuls-sur-Mer · Reserva Natural Marina de Cervera-Banyuls Primera reserva exclusivament marina de França, creada el 1974 entre Banyuls de la Marenda i Cervera de la Marenda, protegeix 650 hectàrees d’herbeis, de coral·ligen i de cingleres submarines on els anfossos han tornat per centenars. El seu sender submarí es pot descobrir gratuïtament a l’estiu. 336 ha · 600 a 1 158 m Bosc de la Massana Argelès-sur-Mer · Bosc de la Maçana A les Albères, per sobre d’Argelers, una fageda deixada en lliure evolució des de fa més d’un segle: la reserva natural de la Massana, un dels boscos més ben estudiats d’Europa, inscrit al patrimoni mundial de la UNESCO. 32 ha Cala de Paülles Port-Vendres · Polilles Entre Portvendres i Banyuls de la Marenda, una badia d’aigües clares, platges, jardins i la memòria d’una antiga fàbrica de dinamita: la cala de Paülles, adquirida pel Conservatoire du littoral, és oberta gratuïtament al públic. Inici de la Côte Vermeille El Racó Argelès-sur-Mer · El Racó Al sud d’Argelers, la platja de sorra s’atura de cop als peus dels primers penya-segats: al Racó, els Pirineus s’endinsen a la Mediterrània i comença la Côte Vermeille, entre un llogaret de barraques, cales i el sender del litoral. De 950 a 2.700 m Reserves naturals de Py i de Mantet Py · Reserves naturals de Pi i de Mentet Al sud del Canigó, dues reserves naturals veïnes protegeixen prop de 7.000 hectàrees de muntanya, d’entre 950 i 2.700 metres: boscos, devesa, isards i trencalossos, al voltant de Mantet, durant molt de temps anomenat l’«últim poble de França». 1.700 a 2.800 m Reserva natural de la vall d’Eina Eyne · Vall d’Eina Anomenada la «vall de les flors», la vall d’Eina atrau els botànics des del segle XVIII: una reserva natural d’alta muntanya, de 1.700 a 2.800 metres, on floreixen més de 800 espècies de plantes.

Mapa dels grans espais