Reserves naturals de Py i de Mantet

Al cor del Conflent, entre el massís del Canigó i la frontera espanyola, les reserves naturals nacionals de Py i de Mantet es van crear el mateix dia, el 17 de setembre de 1984. Plegades, cobreixen prop de 7.000 hectàrees d’alta muntanya, des de fons de vall boscosos cap als 950 metres fins a cims de prop de 2.700 metres, al voltant del pic de la Dona.

A Mantet, tres valls paral·leles davallen cap al nord: els vessants d’obaga són coberts de boscos, i els vessants assolellats, de landes de ginestes i de devesa on pasturen els ramats. El pi negre puja fins als 2.400 metres, a les carenes. A Py, la reserva, més extensa, s’escalona en quatre nivells de vegetació, des dels turons fins a les prades alpines, sobre roques diverses: granit, gneis, micaesquists i marbres.

El poble de Mantet, al capdavall d’una carretera sense sortida, ha estat durant molt de temps un dels més isolats de França: la carretera només hi va arribar els anys 1960 i l’electricitat l’any 1983. L’anomenaven l’«últim poble de França». Avui només té algunes desenes d’habitants.

Les dues reserves són refugis per a la fauna de muntanya: l’isard, l’àguila daurada, el trencalòs i el voltor comú s’hi observen fàcilment, mentre que el desmà dels Pirineus, el gall de bosc o la perdiu blanca es mantenen discrets. Són gestionades per la Fédération des réserves naturelles catalanes amb els municipis, i en cadascuna s’hi han inventariat més de 5.000 espècies.