Esdeveniments i actualitat de la Costa Catalana

fr
ca
es
en

Productes i oficis tradicionals

Vins dolços naturals, anxoves de Cotlliure, granat de Perpinyà, dolços catalans, oli d’oliva, mel, espardenyes i teles catalanes: la història, els secrets d’elaboració i les bones adreces dels productes i oficis del país català.

Vins

DOP des del 1936 Vins dolços naturals del Roussillon Banyuls, Maury, Rivesaltes, Muscat de Rivesaltes: quatre noms per a uns vins la dolçor dels quals prové només del raïm, retinguda pel mutatge. El Roussillon n’és el bressol històric, amb denominacions entre les primeres de França, des del 1936.

DOP Collioure des del 1971 Cotlliure i Côtes du Roussillon Tant als bancals d’esquist de la Côte Vermeille com als vessants de l’Agly i dels Aspres, el Roussillon produeix també vins secs: DOP Collioure, Côtes du Roussillon i Côtes du Roussillon Villages, a les quals s’afegeix la IGP Côtes Catalanes.

Productes de la terra

IGP des del 2004 Anxoves de Cotlliure Anxoves de Cotlliure Salades a mà i madurades durant llargs mesos en barrils, les anxoves de Cotlliure perpetuen un saber fer centenari. Dues cases familiars, Roque i Desclaux, el mantenen viu sota la protecció d’una IGP registrada el 2004.

Vallespir i Perpinyà Rousquilla i torró Corona glaçada de blanc nascuda al Vallespir, la rosquilla es comparteix tot l’any; el torró, nugat d’ametlles, d’avellanes o de pinyons, és la llaminadura de Nadal de les famílies catalanes. Les dues grans dolceses del Rosselló.

DOP des del 2016 Albercoc i fruits del Rosselló De la plana del Rosselló als primers contraforts del Canigó, presseguers, albercoquers i cirerers dibuixen un paisatge d’horts de fruiters. L’albercoc vermell del Rosselló, cultivat aquí des de fa més de deu segles, és protegit com a DOP des del 2016.

Collita de mitjan octubre a desembre Oli d’oliva del Roussillon La gelada del 1956 va esborrar gairebé l’olivera del Roussillon. Des d’aleshores, moliners i olivicultors relancen el cultiu al voltant de set varietats catalanes i preparen una denominació d’origen, que encara no és reconeguda.

De la costa al Canigó Mels dels Pirineus Orientals Romaní de les Corberes, bruc blanc de les Albères, castanyer del Vallespir, rododendre del Canigó: en unes quantes desenes de quilòmetres, els ruscs catalans passen de la garriga a les pastures d’estiueig, i els seus mels canvien amb ells.

Cerdanya, Capcir, Vallespir Formatges de muntanya Tomes de vaca, de cabra o d’ovella, formatges frescos i mató: a la Cerdanya, al Capcir i al Vallespir, el formatge de pagès prolonga la transhumància. La IGP Tomme des Pyrénées cobreix avui 160 municipis del departament.

Cargolada, ollada, boles de picolat La cuina catalana Cuina catalana Cargols a la llauna rostits sobre sarments el dilluns de Pasqua, sopes i boles d’hivern, crema de Sant Josep: la cuina catalana del Rosselló segueix les estacions i el calendari de festes, de la plana al litoral i a la muntanya.

Tuïr, Ceret, Sant Andreu, Saorla Cerveses i destil·leries artesanals De l’aperitiu Byrrh, nascut als cellers dels germans Violet a Tuïr, a les cerveseries artesanals de Ceret i de Sant Andreu, i després al licor d’avet del Conflent: un altre Rosselló, per descobrir amb el got a la mà.

Oficis i artesania

IG des del 2018 Grenat de Perpignan Pedra vermella muntada sobre or, amb els colors de la senyera catalana: el granat de Perpinyà és la joia emblemàtica del Rosselló, protegida des del 2018 per una indicació geogràfica que imposa un tall i un engastat propis del departament.

Sant Laurent de Cerdans L’espardenya catalana Espardenya Calçat pagès esdevingut indústria, l’espardenya va fer viure l’Alt Vallespir durant un segle. Sant Laurent de Cerdans, que en va ser la capital, en conserva un fabricant, un teixit i una sol·licitud d’indicació geogràfica presentada el 2026.

Vallespir Les teles catalanes Ratlles franques, cotó atapeït, colors del país: a l’Alt Vallespir, la tela catalana va néixer per vestir l’espardenya abans d’entrar a la llar. A Sant Llorenç de Cerdans, uns telers antics encara la teixeixen.

Perpinyà, Ceret Ceràmica i terrissa De la cassola de terra on couen a poc a poc els guisats fins als plats decorats de Sant Vicens, la ceràmica acompanya la vida catalana. Es descobreix a Perpinyà, a Ceret i als mercats de terrissaires de l’estiu.

Sureda, Albères Els fuets de lledoner de Sureda A Sureda, des del segle XIX, es trena amb vapor la fusta del lledoner per fer-ne fuets i fuets d’equitació. L’ESAT Les Micocouliers és avui l’últim taller que practica aquest saber fer, i obre les portes als visitants.