Ceràmica i terrissa

Als Pirineus Orientals, la ceràmica es treballa amb l’argila del país, i encara es pot anar d’un taller a l’altre per veure com es torneja o es decora una peça. La llengua en guarda la memòria: als països de llengua catalana, el terrisser pertanyia a gremis separats segons allò que fabricava: els gerrers per als càntirs, els ollers per a les olles, els escudellers per a la vaixella i els rajolers per a les rajoles. La cassola, plat de terra ample i poc profund, ha donat nom als guisats que s’hi couen.

El lloc més conegut del departament és Sant Vicens, al sud de Perpinyà. A la fi dels anys 1930, el decorador Firmin Bauby compra un mas vitícola a les portes de la ciutat per instal·lar-hi un centre ceràmic. La guerra endarrereix el projecte, que s’acaba concretant amb el suport d’Aristide Maillol, de Raoul Dufy i d’Albert Bausil: el taller obre el 1942, i el primer forn s’encén el 3 de gener del 1943.

El taller atreu després els artistes. L’antic celler acull una col·lecció de tapissos i de ceràmiques de Jean Lurçat, Jean Picart Le Doux o Gumersind Gomila. Picasso hi va venir el 1953, el 1954 i el 1955, i Salvador Dalí, amic d’infantesa de Firmin Bauby, hi va fer parada el 1965. Encara s’hi decora la ceràmica a mà, i la casa permet visitar el celler i el taller, amb els seus forns, els seus esmalts i els seus blocs d’argila.

Ceret dona un altre rostre a aquest patrimoni. El museu d’art modern va néixer el 1948 d’un projecte dels pintors Frank Burty Haviland i Pierre Brune; Picasso li va donar cinquanta-tres obres, i el Centre Pompidou hi ha dipositat des del 1995 plats pintats del 1959 sobre el tema de la tauromàquia. A l’estiu, Ceret i després Banyuls de la Marenda acullen mercats de terrissaires.