Les teles catalanes

A l’Alt Vallespir, la tela ratllada pertany a una història industrial molt precisa: la de l’espardenya. A Sant Llorenç de Cerdans, la fabricació de sandàlies de corda i de tela es va desenvolupar al segle XIX i va fer viure la vall durant gairebé un segle, fins al punt que el poble va rebre el sobrenom de «capital de l’espardenya». Els tallers d’espardenyers necessitaven una tela sòlida i galons: el teixit es va instal·lar al seu costat.

El 1897, Joseph Sans, fill d’un traginer format a Barcelona al taller de teles per a sandàlies d’un oncle, s’associa amb el seu únic competidor del poble, Abdon Garcerie, per bastir una fàbrica. El cànem, el jute i el cotó s’hi converteixen en teles de colors catalans, el sang i or, i en trenes per als fabricants d’espardenyes. Més endavant arriben la roba de taula i la tela de gandula. L’edifici de 1897 continua dret.

Després d’un segle d’activitat, la fàbrica, en dificultats, va ser represa a mitjan anys noranta per Françoise i Henri Quinta, decoradora i arquitecte d’interiors, que li van donar el nom de Toiles du Soleil. Conserven els vells telers de llançadora, en els quals la tela continua teixint-se en amplada estreta, i busquen motius i colors als arxius de la casa per adaptar-los als gustos actuals.

Altres indrets de la vall conserven la petjada d’aquesta activitat. A Sant Llorenç de Cerdans, la Maison du patrimoine et de la mémoire André Abet ocupa l’Union sandalière, fàbrica cooperativa fundada el 1923 per obrers sindicats; hi presenta un taller d’espardenyes i de teixit reconstruït, així com un espai dedicat a la Retirada de 1939. A Arles de Tec, el municipi va comprar el 2012 l’antic recinte dels Tissages catalans, convertit en el Moulin des arts et de l’artisanat: la sala dels telers hi continua oberta al públic, al costat de tallers d’artesans.