Grenat de Perpignan

El treball de l’or i de la plata està documentat a Perpinyà des del segle XIII, i el granat apareix des d’aquella època en els inventaris, tant en joies com en objectes litúrgics. La «joia de granat de Perpinyà» pròpiament dita neix sota el Segon Imperi, quan els joiers catalans deixen l’orfebreria per dedicar-se al muntatge de granats, llavors molt demanats. Segons l’INPI, l’Exposició Universal de París de 1900 li dona el seu veritable valor patrimonial; la moda dura fins als anys 1930, de l’estil regionalista a l’Art Nouveau i després a l’Art Déco.

No és la procedència de la pedra el que fa la joia, sinó la manera de muntar-la. El granat rep el «tall Perpinyà», un tall de rosa documentat localment des del segle XVIII: la part superior és facetada i la inferior queda plana. La pedra es col·loca en un engast tancat, modelat a mà només per a ella, al fons del qual l’artesà hi fa lliscar un paillon: una fina làmina metàl·lica, tintada segons el matís de la pedra, que reflecteix la llum i dona al vermell la seva lluentor. Aquest saber fer ja no s’ensenya a les escoles de joieria: es transmet al taller.

Després d’un clar declivi durant la segona meitat del segle XX, el sector obté el reconeixement de l’INPI: des del 23 de novembre de 2018, el «Grenat de Perpignan» és una indicació geogràfica, la cinquena concedida a un producte manufacturat. El plec de condicions exigeix or de 750 mil·lèsimes, el tall Perpinyà, i que totes les etapes, del treball de l’or al contrastatge, tinguin lloc al departament.

A les famílies catalanes, el granat acompanya els grans moments de la vida, de la comunió al casament. La creu «badine», els arracades «dormeuses» o l’anell marquesa passen sovint de mare a filla. Cada mes de desembre, Sant Eloi, la festa dels joiers, posa el granat en valor pels carrers de Perpinyà.