Els fuets de lledoner de Sureda

Al peu de les Albères, el lledoner (Celtis australis), el lledoner dels catalans, ha estat conreat durant molt de temps com una collita. Es planta a prop dels cursos d’aigua, que donen una fusta clara i flexible, i es condueix en aclarida: es trien els rebrots de les soques tallades i després, a la primavera, s’eliminen els brots laterals per evitar els nusos. Calen deu a quinze anys per obtenir una perxa utilitzable, que s’abat entre novembre i febrer.

Els primers fabricants de fuets queden registrats a Sureda el 1823; vint anys més tard se’n compten setze. El 1849, les fàbriques de Philippe Massot posen a punt una estufa que permet trenar la fusta amb vapor, un procediment inspirat en les forques de lledoner del Gard. A partir del 1896, els tallers ja no lliuren només mànecs en brut, sinó objectes acabats, venuts per tota Europa i a les colònies. Abans del 1914, la fàbrica Massot hauria donat feina a un miler de persones, en un poble d’uns 1 600 habitants.

La motorització li treu al fuet el seu ús primer, i la producció declina des de finals dels anys 1920. Massot tanca a principis dels anys 1960; el 1971, la fàbrica Giret esdevé una cooperativa obrera, que cessa l’activitat el 1978. L’Association pour adultes et jeunes handicapés compra aleshores les màquines i les eines, i antics obrers transmeten els seus gestos al centre d’ajuda pel treball obert el 1981. Convertit en l’ESAT Les Micocouliers, és avui l’últim taller on es trena el lledoner amb vapor.

El procediment ha canviat poc. La fusta es fon en quatre brins, que s’arrodoneixen i després s’afinen amb la podadora. Passen aproximadament un minut a l’estufa abans de ser torçats a mà. Els fuets d’equitació i els bastons d’ensinistrament han substituït els fuets de carreter. Un passadís envidrat voreja els tallers i permet seguir la fabricació.