Albercoc i fruits del Rosselló

Entre la Mediterrània, les Corberes, els Albères i el massís del Canigó, el Rosselló forma un vast amfiteatre travessat per la Tet, el Tec i l’Aglí. Sobre les terrasses i els al·luvions d’aquestes valls, l’albercoquer hi és instal·lat des de fa més de deu segles; hauria estat introduït pels àrabs. El seu cultiu comercial pren embranzida a principis del segle XIX, i després el ferrocarril obre als fruits del departament els mercats llunyans. El 1937, el Rosselló proporciona ell sol el 60 % dels albercocs collits a França.

La denominació «Abricots rouges du Roussillon», reconeguda a França el març del 2015, va ser registrada com a denominació d’origen protegida per la Unió Europea el febrer del 2016. Només admet quatre varietats: el Rouge du Roussillon i tres seleccions més recents, Aviéra, Avikandi i Royal Roussillon. El fruit es reconeix per les seves puntejades vermell viu sobre un fons ataronjat; de calibre petit o mitjà, dolç, poc àcid i fondent, recorda la préssec. La collita es fa a mà, i els fruits han d’arribar a l’estació de condicionament en les dotze hores següents.

Presseguers i nectarines ocupen també una gran part dels horts de fruiters de la plana i de la vall de la Tet. Al voltant d’Illa, albercoquers, presseguers i cirerers se succeeixen en petites parcel·les protegides per tanques tallavents i sovint regades per canals, molts dels quals es remunten a l’edat mitjana. L’hort continua exposat a les gelades tardanes sobre les floracions primerenques, a la sequera i a la sharka, un virus que ha obligat a arrencar nombrosos presseguers al departament.

Al sud, al Vallespir, Ceret cultiva la cirera des de fa més d’un segle i mig. Les primeres hi maduren a mitjan abril, entre les més primerenques de França, i la tradició vol que els primers fruits siguin oferts al president de la República. A finals de maig, la festa de la cirera reuneix pels carrers de la vila un mercat de productors, sardanes, bandes i un concurs d’escopinada de pinyols.