Bosc de la Massana
Bosc de la Maçana
Reserva natural nacional (1973) · Patrimoni mundial UNESCO (2021)A les Albères, per sobre d’Argelers, una fageda deixada en lliure evolució des de fa més d’un segle: la reserva natural de la Massana, un dels boscos més ben estudiats d’Europa, inscrit al patrimoni mundial de la UNESCO.
Visitar Horaris, tarifes, accés i esdeveniments al lloc ↓Presentació
Al capdamunt del massís de les Albères, entre 600 i 1 158 metres d’altitud, la vall de la Massana acull un bosc rar a la Mediterrània: una fageda antiga, barrejada amb roures, grèvols, auers i teixos. Els seus faigs més vells tenen fins a 300 anys i arriben a una trentena de metres.
Aquest bosc no s’explota des de finals del segle XIX. Després de segles de talls per fer el carbó vegetal de les fargues catalanes, el municipi d’Argelers va suspendre l’explotació a la dècada del 1880. Des d’aleshores, els arbres hi viuen, hi moren i s’hi descomponen. La fusta morta, dreta o a terra, alimenta i empara una multitud d’insectes, de fongs, d’ocells i de petits mamífers.
Estudiat pels investigadors del laboratori Arago de Banyuls de la Marenda des de finals del segle XIX, el bosc es va convertir en reserva natural nacional el 1973, amb 336 hectàrees. Amb unes 10 000 espècies inventariades, es presenta com un «laboratori a cel obert» i com un dels indrets més ben inventariats del món. El 2021 va ser inscrit al patrimoni mundial de la UNESCO dins dels boscos antics i primaris de faigs d’Europa.
La reserva es pot visitar lliurement, a peu, pels camins senyalitzats; el GR 10 la travessa. Per preservar-la, hi és prohibit el foc, el bivac, la collita i els vehicles, i els gossos han d’anar lligats.
Xifres clau
- Reserva natural
- des del 1973
- Superfície
- 336 ha
- Altituds
- d’uns 600 m a 1 158 m
- Fageda
- unes 120 ha
- Espècies inventariades
- unes 10 000
- UNESCO
- inscripció el 2021
Fauna, flora i paisatges
Més d’un segle sense talls
Els talls van cessar a la dècada del 1880: el bosc evoluciona lliurement des de fa més de 130 anys.
Faigs de 300 anys
Els arbres més vells arriben als tres segles i a una trentena de metres d’alçada.
La fusta morta, font de vida
Els arbres morts i els socs empAren insectes, fongs i líquens; també retenen la humitat del sòl.
La rosalia alpina
Aquest coleòpter blau grisenc tacat de negre, emblema de les velles fagedes, viu als faigs de la reserva.
Un laboratori a cel obert
Investigadors i naturalistes inventarien el bosc des de fa més d’un segle; s’hi fa el seguiment d’uns 50 000 arbres.
Un bosc davant del clima
Les canícules i les sequeres, com la del 2003, afecten greument aquesta fageda situada al límit meridional.
Quan hi podeu anar
La reserva és oberta tot l’any i és gratuïta. La primavera i la tardor, quan la fageda canvia de color, són els moments més bonics. A l’estiu, l’accés als massissos de les Albères pot ser restringit o prohibit en cas de risc d’incendi: consulteu el mapa diari de la prefectura i les ordres municipals abans de sortir.
Accés
Es arriba a la reserva a peu, sovint des del llogaret de Lavall, al municipi de Sureda, pel coll de l’Aranyó i el coll dels Tres Faigs; el circuit pel pic dels Quatre Termes requereix una jornada llarga. El GR 10 travessa la reserva. A l’estiu, la circulació i l’aparcament estan regulats a les carreteres d’accés: respecteu els aparcaments indicats.
Imprescindible
- La fageda antiga i els seus arbres morts
- El pic dels Quatre Termes (1 158 m) i la seva fita de pedra
- El riu Massana
- La rosalia alpina, a l’estiu, sobre els troncs dels faigs
- A prop, la torre de la Massana i el seu panorama
Rutes properes
Preparar la visita
Fonts
- Réserve naturelle nationale de la forêt de la Massane
- Réserve de la Massane : réglementation
- Réserve de la Massane : le projet 10 000 espèces
- Tourisme Pyrénées-Orientales : réserve de la forêt de la Massane
- DRAC Occitanie : patrimoine mondial en région
- L’info durable : la hêtraie de la Massane, une forêt inexploitée classée à l’UNESCO
- Wikidata Q3457502
Text redactat per Éden Catalán a partir d’aquestes fonts. Hi heu vist un error? Escriviu-nos.
