Llacs, estanys i rius

Llacs de les Bulloses

Estany de la Bollosa

Font-Romeu-Odeillo-Via · 2.016 m

Lloc classificat (1976)

Foto: Tylwyth Eldar, CC BY-SA 4.0, via Wikimedia Commons

A 2.016 metres, al peu del Carlit, el llac de les Bulloses i els estanys que l’envolten formen un dels grans paisatges d’alta muntanya dels Pirineus catalans: un indret protegit com a lloc classificat, accessible amb llançadora a l’estiu.

Visitar Horaris, tarifes, accés i esdeveniments al lloc ↓

Presentació

A l’altiplà que separa la Cerdanya del Capcir, el llac de les Bulloses s’estén a 2.016 metres d’altitud, entre boscos de pi negre, torberes i cims granítics. Al seu voltant, vint-i-set estanys i llacs s’escalonen fins al pic Carlit, punt culminant dels Pirineus Orientals (2.921 m).

El llac és en part obra de l’home. El 1902, l’Estat decideix construir-hi una presa per regular la Tet i produir l’electricitat del ferrocarril de la Cerdanya, el futur Tren Groc. Primer s’obre una carretera de 12 quilòmetres i després es bastix la presa de maçoneria, de 364 metres de llargada, entre el 1904 i el 1910, únicament durant els mesos d’estiu. Avui el llac cobreix unes 149 hectàrees amb una fondària màxima de 25 metres.

Classificat el 1976, el lloc atrau molts visitants. Per protegir-lo, el Departament regula la circulació des de principis dels anys 2000: a l’estiu, la carretera és tancada als cotxes durant el dia i unes llançadores pugen des de l’aparcament del Pla de Barrès. Segons el Departament, aquesta regulació ha reduït a la meitat la contaminació provocada pels cotxes.

L’altiplà és un refugi per a una fauna i una flora d’alta muntanya: el desman dels Pirineus a les aigües pures, l’isard, la marmota, el gall fer o el trencalòs, i a les torberes, l’eriòfor i la grassilla, una petita planta carnívora.

Xifres clau

Altitud del llac: 2.016 m
Superfície del llac: unes 149 ha
Fondària màxima: 25 m
Presa: 364 m de llargada, bastida del 1904 al 1910
Estanys i llacs de l’altiplà: 27
Pic Carlit: 2.921 m

Fauna, flora i paisatges

Una presa per al Tren Groc

Decidida el 1902 i construïda només a l’estiu entre el 1904 i el 1910, la presa regula la Tet i va ser concebuda per alimentar d’electricitat la línia de la Cerdanya.

El pi negre

Supervivent de l’era glacial, domina els boscos d’altura entre 1.600 i 2.500 m i pot arribar als 25 metres.

El desman dels Pirineus

Petit mamífer gairebé cec, actiu sobretot de nit, és una de les espècies més rares de França i viu en aigües pures fins als 2.700 m.

Torberes protegides

Eriòfors i grassilles, una planta carnívora, poblen les zones humides que el Departament protegeix des del 2000.

Una pastura espanyola

En virtut del tractat dels Pirineus, el municipi espanyol de Llívia posseeix una pastura prop del llac: els ramats francesos i espanyols hi conviuen.

El terrat del departament

El pic Carlit (2.921 m), punt culminant dels Pirineus Orientals, es puja des de la presa amb un curt pas d’escalada fàcil.

Quan hi podeu anar

El lloc es descobreix sobretot de juny a setembre. El 2026, la carretera d’accés (RD 60) és tancada als cotxes de 7 h a 19 h alguns caps de setmana de juny i de setembre, i cada dia del 4 de juliol al 30 d’agost: aleshores una llançadora de pagament puja des de l’aparcament del Pla de Barrès. Fora d’aquests períodes, es pot pujar en cotxe fins a la presa. A l’hivern, l’altiplà es recorre amb raquetes de neu o amb esquís de muntanya.

Accés

Des de Font-romeu i Pirineus 2000, seguiu la RD 60 fins a l’aparcament del Pla de Barrès (llançadora a l’estiu) o fins a la presa fora de temporada. També es pot pujar amb el telecadira de Font-romeu i comptar després uns 35 minuts de caminada. Les autocaravanes són prohibides al lloc classificat i l’estacionament nocturn és prohibit als aparcaments de la presa a l’estiu.