Cala de Paülles

Entre el cap Bear i el cap Ullastrell, a la Côte Vermeille, la cala de Paülles obre una badia arrecerada a la Mediterrània, vorejada de platges de còdols i de sorra, de pinedes i de vinyes en terrasses. Aquest paisatge assossegat amaga una història industrial singular.

L’any 1870, l’endemà de la derrota davant de Prússia, l’industrial Paul Barbe, soci d’Alfred Nobel, va triar aquest racó isolat, lluny de la frontera alemanya, per fabricar-hi dinamita. La producció va començar el desembre de 1870. Durant més d’un segle, la fàbrica va ocupar fins a 300 o 400 persones, allotjades en part al mateix indret, amb la seva escola i les seves festes. La seva dinamita serví en les grans obres, del canal de Panamà al port de Fos-sur-Mer. La feina hi era perillosa: més de trenta accidents mortals jalonen la seva història.

La fabricació de dinamita va cessar el 1984. El 1998, el Conservatoire du littoral va adquirir les 32 hectàrees del lloc; el Departament dels Pirineus Orientals se n’encarrega de la gestió des del 2004. Després de la descontaminació, es van restaurar nou edificis i se’n van enderrocar prop de setanta, abans de l’obertura al públic el 2008.

Avui s’hi descobreix un lloc catalogat, jardins amb plantes vingudes dels països on viatjava la dinamita, l’antiga casa del director convertida en Casa del lloc, i un taller on mestres d’aixa restauren barques catalanes davant dels ulls dels visitants.