Llacs, estanys i rius

Estany de Salses-Leucata

Estany de Salses

Le Barcarès · Unes 5.400 ha

Natura 2000 · Lloc Ramsar (2017)

Foto: Alan Mattingly, CC BY-SA 4.0, via Wikimedia Commons

Segona llacuna d’Occitània, l’estany de Salses-Leucata s’estén al llarg de 14 quilòmetres entre el Rosselló i les Corberes: herbeis, ocells migradors, ostres de Leucata, sorgències càrstiques i tramuntana, amb el Canigó a l’horitzó.

Visitar Horaris, tarifes, accés i esdeveniments al lloc ↓

Presentació

A cavall dels Pirineus Orientals i de l’Aude, l’estany de Salses-Leucata cobreix unes 5.400 hectàrees, la qual cosa el converteix en la segona llacuna d’Occitània després de la de Thau. Amb 14 quilòmetres de llarg per 6,5 quilòmetres en el punt més ample, està separat del mar per un cordó litoral de sorra i hi comunica per tres goles, construïdes al segle XX. Poc profund, amb prou feines supera els dos metres a la conca nord.

La seva particularitat rau en l’aigua dolça, que no prové d’un riu: brolla de surgències càrstiques al peu de les Corberes, com Font-Estramar, a Salses, i Font-Dame. Font-Estramar és una de les més profundes del món explorades amb immersió: el 2023 i el 2024 hi van baixar bussejadors més enllà dels 300 metres.

Els fons de l’estany són coberts de vastos herbeis de zosteres, viveros per als peixos. L’estany se situa en una gran ruta migratòria: s’hi han inventariat 280 espècies d’ocells. Aquest patrimoni li val ser protegit en el marc de Natura 2000 i, des del 2017, figurar com a zona humida d’importància internacional pel conveni de Ramsar.

L’estany és també un lloc de vida i d’esbarjo: s’hi crien ostres i musclos des del 1963, a la banda de Leucata, i la tramuntana n’ha fet un indret de referència per al windsurf i el kitesurf. Sota les aigües de la Corrège dorm fins i tot un poblat del Neolític, descobert durant un dragatge el 1972.

Xifres clau

Superfície: unes 5.400 ha
Llargada: 14 km
Amplada màxima: 6,5 km
Goles cap al mar: 3
Ocells inventariats: 280 espècies
Lloc Ramsar: des del 2017

Fauna, flora i paisatges

Una aigua dolça que ve de les Corberes

Les surgències càrstiques de Font-Estramar i Font-Dame, alimentades en part per l’Aglí i el Verdouble, aporten gran part de l’aigua dolça de l’estany.

Una surgència de rècord

A Font-Estramar, els bussejadors han superat els 300 metres de profunditat el 2023 i el 2024, entre les exploracions subterrànies més profundes del món.

Prades submarines

Les zosteres i la ruppia formen herbeis que alberguen i alimenten peixos i invertebrats.

Una etapa per als migradors

S’han observat 280 espècies d’ocells a l’estany i a les seves ribes, de les quals 89 són protegides.

Les ostres de Leucata

Des del 1963, s’hi crien ostres i musclos en suspensió sota taules, a la part audenca de l’estany.

Un poblat enfonsat

Un poblat del Neolític antic, avui sota les aigües, va ser descobert el 1972 a la Corrège.

Quan hi podeu anar

L’estany es pot descobrir tot l’any. La primavera i la tardor, estacions de les migracions, són els millors moments per als ocells. La tramuntana, freqüent i de vegades violenta, delecta els windsurfistes i kitesurfistes experimentats; a l’estiu, sovint s’instal·la a la tarda una brisa marina més suau.

Accés

A la banda dels Pirineus Orientals, la península dels Dosses, al Barcarès, ofereix un sender d’interpretació gratuït d’uns 2 km (45 minuts). Les barraques de pescadors de la Coudalère, al Barcarès, permeten també observar els ocells. Un espai de kitesurf es troba cap a Sant Llorenç de la Salanca. A la banda de l’Aude, la Maison de l’étang, a Leucata, presenta la llacuna.