fr
ca
es
enGorges de Galamus
Gorges de Galamús
Lloc classificat (1927)Entre el Fenolleda i les Corberes, l’Aglí s’ha obert un estret pas en la roca calcària: una carretera vertiginosa oberta a finals del segle XIX, gorgs d’aigua clara i, penjada del cingle, l’ermita de Sant Antoni.
Visitar Horaris, tarifes, accés i esdeveniments al lloc ↓Presentació
Al nord de Sant Pau de Fenolhet, l’Aglí travessa la muntanya per un congost estret d’uns cinc quilòmetres, al límit dels Pirineus Orientals i de l’Aude. Les gorges s’han excavat en calcàries i dolomies plegades durant la formació dels Pirineus, sobre la gran falla que separa la serralada dels seus contraforts.
Durant molt de temps infranquejables, no es van obrir a la circulació fins a finals del segle XIX: uns obrers penjats de cordes van tallar la carretera al cingle i en van foradar el túnel el 1892. Estreta, amb alçada limitada i sense possibilitat de fer mitja volta, continua sent una de les carreteres més impressionants de la regió, per damunt dels gorgs i les olles que ha excavat el riu.
A mig camí, l’ermita de Sant Antoni de Galamus s’arrapa a la paret, un centenar de metres per damunt de l’Aglí. Segons la tradició, hi vivien ermitans des de l’alta edat mitjana; el santuari és esmentat el 1474 i la capella es va habilitar en una gran cova natural a finals del segle XVIII. Venuda com a bé nacional durant la Revolució, ha continuat sent un lloc de pelegrinatge, i encara avui hi fan sonar la campana.
El lloc, protegit com a lloc classificat des del 1927 al voltant de l’ermita, forma part també d’una zona natural d’interès ecològic de més de 1.000 hectàrees. Els cingles acullen el falcó pelegrí i l’orenella de roca; uns ginebres de Fenícia molt vells s’arrapen a les roques; i, des de finals del segle XVIII, els botànics hi vénen a estudiar una flora rara.
Xifres clau
- Riu
- l’Aglí
- Longitud de les gorges
- unes 5 km
- Lloc classificat
- des del 1927, ampliat el 2017
- Zona natural d’interès ecològic
- unes 1.000 ha
- Carretera
- tallada al cingle, túnel de 1892
- Ermita
- a uns 100 m per damunt del riu
Fauna, flora i paisatges
Una calcària plegada
Les gorges travessen calcàries i dolomies plegades durant l’alçament dels Pirineus, al front de la gran falla nord-pirenaica.
El ginebre de Fenícia
Aquesta petita conífera dels cingles mediterranis creix molt lentament; alguns exemplars de Galamus tindrien diversos segles.
Les aus dels cingles
El falcó pelegrí i l’orenella de roca nien a les parets de les gorges.
La font de la Tirounère
Al sud de les gorges, aquesta surgència torna a la llum aigües subterrànies, amb un cabal mitjà d’uns 300 litres per segon.
La campana de l’ermita
Segons la tradició, fer-la sonar promet un casament dins l’any.
Una carretera d’acròbates
La carretera la van tallar obrers lligats amb cordes damunt del buit, a finals del segle XIX.
Quan hi podeu anar
Les gorges són accessibles tot l’any. Al juliol i a l’agost, la circulació s’hi fa alternada en uns 1,5 km i un servei de llançadora estival comunica el lloc: informeu-vos als oficines de turisme dels horaris. El barranquisme, amb monitor, només és autoritzat de la primavera a la tardor. El bany als gorgs no té vigilància: l’aigua és freda, les roques llisquen i l’Aglí creix de pressa després d’una tempesta.
Accés
Des de Sant Pau de Fenolhet, seguiu la D7 en direcció a Cubièra de Cinoble. Hi ha aparcaments habilitats abans de l’entrada de les gorges; després, l’ermita s’assoleix a peu en una desena de minuts. La carretera és estreta i d’alçada limitada (2,70 m): els autobusos, els camions i la majoria d’autocaravanes no hi poden passar, i és impossible fer-hi mitja volta.
Imprescindible
- L’ermita de Sant Antoni, la seva capella a la cova i la seva campana
- El mirador sobre els gorgs de l’Aglí
- La carretera tallada al cingle i el seu túnel de 1892
- Els vells ginebres de Fenícia arrapats a les roques
- El barranquisme amb monitor, de la primavera a la tardor
Rutes properes
Preparar la visita
Fonts
- Tourisme Pyrénées-Orientales : gorges de Galamus
- Tourisme Occitanie : ermitage Saint-Antoine de Galamus
- Visit Occitanie : gorges de Galamus
- ICI (Radio France) : Galamus, le joyau caché entre Aude et Pyrénées-Orientales (2025)
- INPN : ZNIEFF 910011706
- Wikidata Q1538222
Text redactat per Éden Catalán a partir d’aquestes fonts. Hi heu vist un error? Escriviu-nos.