Gorges de la Carança

Al cor del Conflent, el torrent de la Carança davalla del massís del Puigmal per ajuntar-se amb la Tet a Thuès-Entre-Valls. Abans de la confluència, s’ha obert un congost estret en roques metamòrfiques, gneis i migmatites, que l’erosió ha modelat al llarg dels darrers milions d’anys. Més amunt, la vall conserva la petja dels glaciars: circs, morenes i llacs d’alta muntanya.

El famós sender de les gorges no va ser concebut per als excursionistes. La cornisa va ser tallada a la cinglera el 1943 per donar servei a l’obra del túnel que deriva les aigües de la Carança cap a la central hidroelèctrica de Thuès, posada en servei el 1946. Avui domina el torrent des de diverses desenes de metres d’altura, cosa que li ha valgut el sobrenom d’«itinerari del vertigen».

El circuit més concorregut surt a pocs minuts de l’estació de Thuès, servida pel Tren Groc, segueix la cornisa i després travessa el torrent per passeres i ponts penjants fins al pont de pedra. Les passeres són numerades i geolocalitzades per facilitar els rescats, ja que la cobertura telefònica és deficient a les gorges.

El lloc està classificat des del 1927 i forma part de la xarxa Natura 2000 del massís del Puigmal. Un decret de protecció de biòtop protegeix des del 1991 una soca local de truita comuna, i les cingleres acullen el trencalòs, l’àguila reial, el falcó pelegrí i el duc.