Reserva natural de la vall d’Eina

A la Cerdanya, per sobre del poble d’Eina, una vall glacial puja cap a la frontera espanyola fins al coll de Núria, a 2.683 metres. La seva flora excepcional li val el sobrenom de «vall de les flors». Des del 1993, està protegida per una reserva natural nacional de prop de 1.180 hectàrees, que cobreix més de la meitat del municipi.

Els botànics hi vénen des de fa segles. La farmàcia de Llívia ja hi feia collir plantes a l’edat mitjana, i els grans naturalistes del segle de les Llums la van recórrer: Gouan, Bourgat i Razoul el 1767, Adanson el 1779, Augustin Pyramus de Candolle el 1807.

La reserva compta amb 842 espècies de plantes amb flor i de falgueres, més de 500 molses i líquens, i unes 200 espècies remarcables, entre les quals nombroses plantes endèmiques dels Pirineus. Segons l’estació i l’altitud s’hi succeeixen narcisos, genciana, rododendres, lliris martagó i cascall alpí. També s’hi han inventariat 2.600 espècies d’insectes, entre els quals més de seixanta papallones, com l’apol·lo i l’apol·lo petit.

Els vessants oposats contrasten fortament: pinedes a l’ombra, landes i pedrusques al sol, sobre gneis, micaesquists i marbres. Hi viuen l’isard, el cérvol, el muflo i la marmota, i l’àliga reial, l’aligot vesper o el pela-roques freqüenten les parets. La reserva és gestionada pel municipi d’Eina i per la Fédération des réserves naturelles catalanes.