Llac del Lanós

Situat en una vasta circ de muntanyes, al nord del massís del Carlit, el llac del Lanós s’estén a 2 213 metres d’altitud al municipi d’Angostrina i Vilanova de les Escaldes. S’hi accedeix a peu, sovint des del coll de Puimorens o des de Portè de Puimorens. Amb unes 170 hectàrees, és el llac més gran dels Pirineus francesos.

El llac deu la seva mida actual a una resclosa de volta de formigó, de 45 metres d’alçada, construïda entre el 1957 i el 1960. La seva capacitat va passar d’uns 17 a 70 milions de metres cúbics. Les seves aigües, que desguassaven de manera natural cap a la Mediterrània pel Carol, el Segre i l’Ebre, són ara derivades cap a l’Arieja per produir electricitat a la central de L’Hospitalet, a la vessant atlàntica.

Aquest projecte va provocar l’«afer del llac Lanós», un litigi entre França i Espanya, que temia perdre les aigües del Carol. Un tribunal arbitral, presidit pel jurista suec Sture Petrén, va decidir el 16 de novembre de 1957 a favor de França: una galeria restitueix al Carol un volum d’aigua equivalent, aigües amunt del canal de Puigcerdà. Aquesta sentència continua sent un text de referència del dret internacional dels cursos d’aigua.

El llac està envoltat de cims, des del pic Carlit (2 921 m), punt culminant dels Pirineus Orientals, fins als pics de la Grava i de Font-Viva. El sector forma part de vastos espais protegits d’alta muntanya, on es poden veure l’isard i la perdiu blanca alpina.