Orgues d’Illa

A la riba esquerra de la Tet, a la sortida d’Illa, un laberint de columnes clares d’una desena de metres sorgeix d’un terreny durant molt de temps considerat ingrat: antigament l’anomenaven « Els Terrers », les terres àrides. Són els Orgues, unes xemeneies de fades de les més espectaculars de França, amb el Canigó com a teló de fons.

La seva història comença fa gairebé 6 milions d’anys. La Mediterrània, gairebé eixuta, baixa aleshores més de 1 500 metres i els rius excaven profunds canyons. Quan el mar torna, fa 5,3 milions d’anys, el Rosselló esdevé un golf: sorres i argiles marines omplen les valls. A l’inici dels períodes freds del Quaternari, un mantell de graves i blocs cobreix aquestes capes toves.

Els Orgues neixen de l’erosió diferencial. Les pluges mediterrànies, sovint violentes, rasen les sorres, però allà on un bloc dur protegeix la roca, una columna subsisteix sota el seu « barret ». Quan aquest acaba caient, la columna es desgasta molt més de pressa: el paisatge canvia sense parar.

Classificat el 1981, el lloc era encara un hort de presseguers, explotat fins al 1992. Aleshores el municipi el va comprar i el va adequar per a l’acolliment del públic; avui el gestiona en solitari. La visita es fa a peu, per camins senyalitzats: l’escalada de les columnes, molt fràgils, està prohibida.