fr
ca
es
enCiutat fortificada de Vilafranca de Conflent
Vila fortificada de Vilafranca de Conflent
Monument històric classificat (1920, 1933 i 1938); patrimoni mundial de la UNESCO (2008)Closa dins les seves muralles de marbre rosa al fons de la vall de la Tet, Vilafranca de Conflent uneix un recinte medieval i l’obra de Vauban, inscrita al patrimoni mundial de la UNESCO.
Visitar Horaris, tarifes, accés i esdeveniments al lloc ↓Història en breu
Al fons del congost de la Tet, allà on el Cady s’uneix al riu, Vilafranca neix cap al 1090-1092 d’una carta del comte de Cerdanya Guillem Ramon. Els habitants reben franqueses, que donen nom a la vila, i el comte l’envolta des de l’origen d’un mur flanquejat de torres per tancar el camí de la Cerdanya. Capital del Conflent com a molt tard el 1126, Vilafranca ho continua sent fins al segle XVIII.
A l’edat mitjana, el recinte és represa contínuament. Al segle XIV, la ciutat esdevé un objecte de disputa entre els reis d’Aragó i de Mallorca, i els sobirans aragonesos reforcen les seves defenses. Sota Alfons V d’Aragó, entre 1441 i 1445, es refà una gran part del mur i s’alça la torre del Diable. El tram sud de la muralla, el més antic, conserva encara a la base obra de maçoneria de l’època de la fundació.
Presa pels francesos a mitjan segle XVII, la plaça veu com les seves muralles són en part desmantellades, i esdevé definitivament francesa amb el tractat dels Pirineus (1659). Vauban, que hi va venir per primera vegada el 1669, fa acceptar el 1679 un projecte de conjunt: conserva una part de les torres i cortines medievals, hi afegeix baluards als angles, dobla la muralla amb un segon camí de ronda cobert de pissarra i transforma una cova, la Cova Bastera, en un lloc de defensa. El 1681 fa bastir el fort Libèria en el cim que domina la ciutat.
Les portes de França i d’Espanya són reconstruïdes a la fi del segle XVIII. Classats monument històric en tres temps, el 1920, el 1933 i el 1938, les muralles, el fort Libèria i la Cova Bastera són inscrits el 2008 al patrimoni mundial de la UNESCO amb les altres Fortificacions de Vauban. Propietat del municipi, el recinte es visita avui pels seus dos nivells de galeries.
Dates clau
- Cap al 1090-1092El comte de Cerdanya Guillem Ramon funda Vilafranca per mitjà d’una carta i l’envolta d’un mur flanquejat de torres.
- 1126Com a molt tard en aquesta data, Vilafranca és la capital del Conflent i la seu d’una vegueria.
- Segle XIVObjecte de disputa entre Aragó i Mallorca, la ciutat veu reforçades les seves defenses; el recinte és reconstruït segons nous plànols.
- 1421Una gran crescuda de la Tet malmet els ponts de la ciutat; només es restableix el pont de Sant Pere.
- 1441-1445Sota Alfons V d’Aragó, construcció de la torre del Diable i refecció d’una gran part del recinte.
- Mitjan segle XVIILa ciutat és presa pels francesos (1654) i les seves muralles són en part desmantellades.
- 1659El tractat dels Pirineus incorpora el Rosselló i el Conflent a França.
- 1669Primers projectes de modernització de les fortificacions, durant la primera vinguda de Vauban al Rosselló.
- 1679Vauban fa acceptar el seu projecte: baluards, doble camí de ronda cobert i cova fortificada de la Cova Bastera.
- 1681Construcció del fort Libèria en el cim que domina la ciutat pel nord.
- 1783 i 1791Reconstrucció de la porta de França, a l’est, i després de la porta d’Espanya, a l’oest.
- 1920-1938Les muralles i els seus voltants són classificats monument històric en tres etapes (1920, 1933 i 1938).
- 2008El 7 de juliol, el conjunt fortificat és inscrit al patrimoni mundial de la UNESCO amb les Fortificacions de Vauban.
Fets destacats i anècdotes
Dos camins de ronda un sobre l’altre
Vauban va doblar la muralla amb dos nivells de circulació coberts: una galeria amb volta a baix, posada sobre els murs medievals, i un camí de ronda coronat per una teulada de pissarra a sobre. Un dispositiu presentat com a únic en la seva obra.
Una ciutat que porta les seves llibertats
El nom de Vilafranca recorda les franqueses concedides molt aviat als seus habitants pel comte de Cerdanya, per atreure la població a la seva nova capital.
L’església dins la muralla
Al sud, la muralla s’aguantava directament sobre l’església de Sant Jaume i feia cos amb ella: l’edifici religiós participava en la defensa de la ciutat.
Una cova fortificada
Aigües avall, Vauban va condicionar una cavitat natural, la Cova Bastera, com a lloc casamatat connectat amb el poble per una escala subterrània; forma part del bé inscrit per la UNESCO.
Una ciutat de marbre rosa
Les cases, l’església i les muralles són bastides en gran part amb marbre rosa del país i amb griota, la seva varietat, una pedra dura que ha resistit bé el pas del temps.
Imprescindible
- El circuit de les muralles en dos nivells, entre galeries amb volta i camí de ronda cobert (entrada al número 2 del carrer Saint-Jean)
- Les portes de França i d’Espanya, la torre del Diable i els baluards d’angle
- Les dues portalades romàniques de l’església de Sant Jaume, amb els seus capitells del taller de Sant Miquel de Cuixà i els patrons de mesura del mercat de draps
- Els carrers Saint-Jacques i Saint-Jean, flanquejats de cases medievals de marbre rosa
- La vista sobre el fort Libèria, penjat a la muntanya per sobre del pont de Sant Pere
Rutes properes
Preparar la visita
Fonts
- Notice Mérimée PA00104152, ministère de la Culture
- Commune de Villefranche-de-Conflent : les remparts
- Réseau des sites majeurs de Vauban : Villefranche-de-Conflent
- UNESCO : Fortifications de Vauban
- Wikidata Q18921126
- Wikipédia : Villefranche-de-Conflent
Text redactat per Éden Catalán a partir d’aquestes fonts. Hi heu vist un error? Escriviu-nos.