Castell d’Ultrera

Damunt de Sureda, un pic de roca nua sosté les ruïnes del castell d’Ultrera, Ultrère en francès. El lloc es troba al terme d’Argelers, però la seva història va lligada a la de Sureda, els senyors de la qual duien també el títol d’Ultrera. Des del cim, la mirada abasta la plana del Rosselló i la vall de Lavall: amb la torre de la Maçana i el castell de Montbram, Ultrera vigilava un dels passos dels Albères entre el Rosselló i la Catalunya del Sud.

El seu nom vindria del llatí Castrum Vulturarium, el «castell del voltor». Apareix als textos el 673: Julià, arquebisbe de Toledo, explica com el rei visigot Wamba se n’apodera en detriment dels partidaris del duc Pau, que s’havia proclamat rei. Al segle XIX es va avançar un origen romà, sense cap prova escrita. Les excavacions de 1993 van suggerir que la fortalesa més antiga es trobava una mica més avall, i que els murs visibles avui daten sobretot dels segles XIII i XIV.

Cap a l’any mil, es bastí dins del recinte una capella romànica dedicada a la Verge; esdevingué un lloc de pelegrinatge i després una ermita. El juny de 1344, el castell cau en mans dels aragonesos, durant la conquesta del Rosselló al rei de Mallorca. Abandonat per la seva guarnició, recuperà un paper militar durant les guerres francoespanyoles del segle XVII.

Després del tractat dels Pirineus, la senyora de Sureda, Joana de Vilaplana, féu arrasar el castell i la seva capella el 1675. El seu germà Francesc, canonge d’Elna, féu aixecar poc després, més avall, l’ermita de Nostra Senyora del Castell, on es van reaprofitar el portal de marbre, les campanes i la Verge de l’antiga capella. Només s’arriba a les ruïnes a peu, per camins que surten de Sureda.