Torres de Cabrenç

A l’extrem de l’Alt Vallespir, una carena de granit dibuixa la frontera entre les conques del Tec i de la Muga. Sobre tres dels seus cims, a uns 1 300 m d’altitud, s’alcen les torres de Cabrenç, entre els municipis de Serralongue i de Lamanère. El conjunt reuneix, de nord a sud, una torre de senyals, un lloc fortificat anomenat torre mitjana i el castell senyorial, amb les restes d’una capella dedicada a sant Miquel.

Cabrenç és el bressol de la baronia de Cabrenys, que posseí nombroses terres a banda i banda dels Pirineus i que ha deixat el seu nom al poble de Maçanet de Cabrenys, a l’Alt Empordà. El nom apareix als textos l’any 1141. La data de fundació continua sent discutida: les fonts esmenten un primer castell entre el segle IX i el segle XI, mentre que la major part de les restes visibles es remunten als segles XIII i XIV. Els barons hi visqueren fins al segle XIV, abans d’instal·lar-se a Maçanet.

Cada cim tenia el seu paper. El castell acollia la residència del senyor; la torre mitjana i el seu recinte allotjaven la guarnició. Al nord, la torre poligonal, d’uns 12 m d’alçada i coberta amb voltes en tres nivells, formava part de la xarxa de torres de senyals del regne de Mallorca: es diu que es comunicava amb les torres de Mir, de Cos i de Batera.

El castell fou destruït amb explosius per ordre de Vauban, en represàlia per la revolta dels Angelets de la Terra, als anys 1660-1670. Les ruïnes foren classificades com a monument històric el 1988 pel que fa al castell i a la torre mitjana, i després el 1994 per a la torre nord, restaurada des de llavors i dotada d’una escala i d’un mirador. S’hi puja a peu per camins senyalitzats que surten de Lamanère o de Serralongue.