fr
ca
es
enFortalesa de Salses
Castell de Salses
Monument històric classificat (12 de juliol de 1886)Bastida en sis anys pels Reis Catòlics per blindar la frontera, la fortalesa de Salses, mig enterrada en els seus fossats, és una obra mestra de l’arquitectura militar de la fi de l’edat mitjana.
Visitar Horaris, tarifes, accés i esdeveniments al lloc ↓Història en breu
Al nord de Perpinyà, la plana del Rosselló s’estreny en un corredor angost entre les Corberes i l’estany de Salses-Leucata: era per allà on devien passar els exèrcits, els seus canons i els seus comboios procedents del Llenguadoc. Un primer castell, enlairat sobre un promontori rocós molt proper, és esmentat ja al segle XI; encara se’n poden veure les restes. A la fi del segle XV, la frontera entre França i la corona d’Aragó transcorre per les Corberes, i Salses en guarda la porta.
El 1495, Espanya entra en guerra contra França. Els Reis Catòlics, Ferran d’Aragó i Isabel de Castella, confien a Ramiro López, cap de la seva artilleria, la missió d’inspeccionar la frontera i d’alçar-hi una plaça capaç de resistir un mes a l’espera de socors. Les obres duren de 1497 a 1503. El resultat és una fortalesa de transició, entre castell fort i plaça abastionada: murs d’un gruix considerable, torres rodones armades amb canons, coronaments de maó per esmorteir les bales de ferro i, sobretot, un cos de plaça mig enfonsat en amplis fossats.
La fortalesa encara no ha estat acabada quan, el 1503, rebutja les tropes de Lluís XII. Segueix un llarg segle de calma. Durant la guerra dels Trenta Anys, canvia tres cops de mans: presa pels francesos el 1639, represa pels espanyols a principis de 1640, cau definitivament el 1642, poc després de Perpinyà. El 1659, el tractat dels Pirineus incorpora el Rosselló a França: la frontera retrocedeix una seixantena de quilòmetres i Salses perd la seva raó de ser.
Convertida en presó d’Estat arran de l’afer dels verins, el 1682, la fortalesa s’escapa per poc de la demolició: Vauban la considera inútil, però l’operació costaria massa cara. La torre mestra serveix després de magatzem de pólvora. Classificada monument històric el 1886 i exclosa de les places fortes el 1889, pertany a l’Estat i avui és oberta a la visita gràcies al Centre des monuments nationaux.
Dates clau
- s. XIUn castell és esmentat al promontori rocós veí; les seves restes encara són visibles al nord de la fortalesa.
- 1495Espanya entra en guerra contra França; el 30 d’octubre, els Reis Catòlics encarreguen a Ramiro López que inspeccioni les fortaleses de la frontera.
- 1497-1503Construcció de la fortalesa sota la direcció de Ramiro López.
- 1503Primer setge: les tropes de Lluís XII no aconsegueixen prendre la plaça, encara inacabada.
- 1639Un exèrcit francès d’uns 20.000 homes s’apodera de la fortalesa, defensada per uns 500 soldats.
- 1640Els espanyols recuperen la plaça a principis d’any, després d’un llarg setge.
- 1642Perpinyà cau al setembre; la fortalesa és presa poc després i a partir d’aleshores continua sent francesa.
- 1659El tractat dels Pirineus incorpora el Rosselló a França: la frontera retrocedeix una seixantena de quilòmetres.
- 1682Afer dels verins: la fortalesa esdevé presó d’Estat.
- Fi del s. XVIIVauban considera la plaça inútil i aconsella arrasar-la; el projecte és abandonat, per massa costós.
- 1817La torre mestra és habilitada com a magatzem de pólvora.
- 1886Classificació com a monument històric (12 de juliol); la fortalesa és donada de baixa com a plaça forta el 1889.
- 1930És confiada a l’administració de Belles Arts, i després al ministeri de Cultura.
Fets destacats i anècdotes
Una missió molt precisa
En la seva ordre de missió del 30 d’octubre de 1495, els Reis Catòlics demanen a Ramiro López que concebi una construcció capaç de sostenir una guerra durant trenta o quaranta dies abans de l’arribada dels socors.
Una fortalesa mig enterrada
El cos de plaça, un rectangle d’uns 110 metres per 84, s’assenta al fons d’amplis fossats: només sobresurt la part alta de les torres i de les cortines. Les torres orientades cap a França pugen a 21 metres, les del costat espanyol, a 18.
La mina de 1503
Segons cròniques de l’època, els defensors haurien fet explotar una mina sota els assaltants francesos, i els haurien causat greus pèrdues. Després d’aquest setge, s’afegeix un gruixut talús de maçoneria al peu de les muralles per protegir-les dels sapadors.
Els presoners de l’afer dels verins
El 1682, 19 condemnats de l’escàndol que sacseja la cort de Lluís XIV són enviats a Salses. Segons el Centre des monuments nationaux, després d’una evasió fallida, hi resten tancats fins a la mort.
400 cavalls el 1637
Les quadres cobertes amb volta de la plaça d’armes acollien sobretot genets d’Espanya, cavalls de petita talla capaços de passar pels passatges coberts amb volta de l’entrada.
Imprescindible
- El recorregut d’entrada, de la barbacana a la mitja lluna i després al passatge en colze que mena a la plaça d’armes
- La plaça d’armes, les seves quadres cobertes amb volta i l’escultura de Toni Grand instal·lada el 1986
- La torre mestra, lloc de comandament i estatge del governador, de la qual es visiten tres nivells amb guia
- Les empremtes del passat: grafits de soldats, dibuixos de vaixells a la sala menjador del governador, impactes de bales de canó
- La vista sobre l’estany de Salses-Leucata, el Canigó i els Pirineus des del promontori de l’antic castell
Preparar la visita
Ara i properament al lloc
1 jul. Exposició «Les 7 vertus, art et armures» a la Fortalesa de SalsesSalses-le-Château · → 31 des.Fonts
- Notice Mérimée PA00104129, ministère de la Culture
- Centre des monuments nationaux : histoire de la forteresse de Salses
- Centre des monuments nationaux : une construction moderne pour le XVe siècle
- Wikidata Q371069
- Wikipédia : Forteresse de Salses
Text redactat per Éden Catalán a partir d’aquestes fonts. Hi heu vist un error? Escriviu-nos.