Catedral de Sant Joan Baptista de Perpinyà

La catedral de Sant Joan Baptista s’alça al nord del centre antic de Perpinyà, flanquejada per l’església romànica de Sant Joan el Vell, l’antiga parròquia de la ciutat, esdevinguda massa petita. El 27 d’abril de 1324, Perpinyà és aleshores la capital continental del regne de Mallorca: el rei Sanç i el bisbe d’Elna Berenguer Batlle posen la primera pedra d’una gran església nova, sostinguda per la família reial, que havia de tenir tres naus.

Les obres s’encallen aviat. La caiguda del regne de Mallorca el 1344, i després la pesta negra el 1348, les paralitzen durant més de mig segle. No es reprenen fins a principis del segle XV, sota la direcció del mallorquí Guillem Sagrera, un dels grans arquitectes del seu temps. Als anys 1430, el bisbe valida un canvi de pla: una única nau, ampla de 18 metres i alta de 26, vorejada de capelles allotjades entre els contraforts. La primera missa s’hi diu el 1504 i la consagració solemne té lloc el 1509, gairebé dos segles després de la col·locació de la primera pedra.

L’edifici il·lustra el gòtic meridional i els seus materials rossellonesos: còdols de la Tet negats en el morter, maó per als murs i les voltes, calcària de Baixes per als pilars i els nervis, gres vermell per a les poques escultures. A l’interior, les capelles acullen una llarga successió de retaules, i una caixa d’orgue de finals del segle XV penja enmig de la nau. S’hi veu també el jacent del rei Sanç de Mallorca i les pedres esculpides de la fundació del 1324.

Al segle XVI, s’habilita una capella al costat sud per acollir el Sant Crist del Dévot, un crucifix de fusta de tell les relíquies del qual, allotjades al bust, es daten del 1307. Durant molt de temps es va creure espanyol, i avui s’associa a l’art renà. Els anys 1601-1602, els bisbes deixen Elna per Perpinyà i l’església esdevé catedral. Classificada monument històric el 1906, el 2024 va celebrar els 700 anys de la seva primera pedra; continua sent el cor de la vida de la diòcesi de Perpinyà-Elna.