Palau dels Reis de Mallorca

Al cim del turó que domina el sud de Perpinyà, el «Puig del Rei», s’alça el palau concebut per a la cort del regne de Mallorca. Tot arrenca d’una herència: el 1262, Jaume I d’Aragó reparteix els seus estats entre els seus fills. El fill petit, futur Jaume II de Mallorca, rep les Balears, el Rosselló, la Cerdanya i Montpeller, i fa de Perpinyà la seva residència. Considerant massa modest el vell castell dels comtes de Rosselló, enceta la construcció d’un nou palau, alçat del 1276 cap al 1300.

El regne només coneix tres reis. Els d’Aragó no accepten el repartiment: el 1279, Pere III imposa al seu germà un jurament de vassallatge, i el 1285 la guerra arriba al Rosselló quan el rei de Mallorca obre el pas a l’exèrcit de Felip III l’Ardit. El 1344, Pere IV d’Aragó entra a Perpinyà. Jaume III, darrer sobirà, mor el 1349 a la batalla de Llucmajor mentre intenta reconquerir Mallorca.

Privat de la seva cort, el palau esdevé arsenal. Al segle XVI, Felip II d’Espanya l’encercla amb una ciutadella amb baluards en forma d’estel de sis puntes, forrolla de la frontera amb França. El tractat dels Pirineus (1659) adscriu el Rosselló al regne de França; Vauban acaba les defenses el 1680 i l’antiga residència reial, rebatejada com a «torre mestra de la ciutadella», acull l’estat major de la guarnició.

Inclòs ja el 1875 a la llista dels monuments històrics, el palau veu precisada la seva protecció el 1913, abans de la inscripció de tota la ciutadella el 1935. Les primeres restauracions comencen durant la Segona Guerra Mundial. El 1956 s’obren una porta i una gran escalinata a la muralla per acollir-hi el públic; des del 1958, el monument pertany al Departament dels Pirineus Orientals, que se n’ocupa i hi organitza activitats.