Priorat de Marcevol

En un altiplà d’uns 560 metres d’altitud, davant del Canigó i per sobre de la vall de la Tet, el veïnat de Marcevol, annexat a Arboçols des del 1822, ocupa un indret habitat des de la prehistòria, com ho testimonien un dolmen i un oppidum. L’any 1129, el bisbe d’Elna confia la seva església i les seves terres als canonges regulars del Santíssim Sepulcre, un orde nascut a Jerusalem després de la primera croada per vetllar la tomba de Crist. Marcevol esdevé la seva única casa al Rosselló.

Els canonges, que segueixen la regla de sant Agustí, reconstrueixen l’església al segle XII: un testament del 1142 fa referència a les obres en curs. L’edifici té tres naus; la façana de granit, molt sòbria, destaca un portal i una finestra de marbre rosa, sota un campanar de paret desplaçat cap a la dreta. Al segle XIV, una muralla amb espitlleres ve a protegir els edificis de la comunitat.

L’any 1428, un violent terratrèmol colpeja Catalunya i enrunà una gran part del priorat; la volta de la nau i el col·lateral nord no es refan fins a finals del segle XV. El papa dissol aleshores l’orde del Santíssim Sepulcre, i Marcevol passa a la comunitat de preveres de Vinçà, que el governa fins a la Revolució. Hi organitzen «perdons» en honor de la Mare de Déu, que atreuen centenars de pelegrins a la recerca d’indulgències.

Venut com a bé nacional, el priorat esdevé el centre d’una explotació agrícola i es degrada, malgrat la classificació de l’església el 1840. L’any 1971, voluntaris vinguts de tot França funden una associació per salvar-lo: durant una trentena d’anys, desbrossen els esbarzers i alcen els murs, i més tard s’hi afegeixen els Monuments Històrics. Convertida a principis dels anys 2000 en una fundació reconeguda d’utilitat pública, fa viure el lloc amb visites, concerts, exposicions i l’acollida de grups i de classes.