Maternitat suïssa d’Elna

A dos quilòmetres del centre d’Elna, el castell d’En Bardou es va construir cap als anys 1900-1902 per a Eugène Bardou, industrial del paper de fumar. Les seves quatre ales, dues de les quals octogonals, s’organitzen al voltant d’una escala central coronada per una claraboia que fa entrar la llum fins a la planta baixa. Venut el 1927, estava deshabitat quan va esclatar la guerra.

A principis del 1939, la Retirada empeny prop de mig milió de refugiats espanyols cap als Pirineus Orientals. Internats a les platges d’Argelers i de Sant Cebrià, i després al camp de Rivesaltes, viuen en condicions tan dures que moltes dones i nounats moren durant el part. Elisabeth Eidenbenz, jove mestra suïssa compromesa amb el Secours suisse aux enfants, obre primer una maternitat a Brullà i després, el setembre del 1939, lloga el castell d’Elna, que fa reformar.

El primer infant hi neix el 7 de desembre del 1939. Fins a finals d’abril del 1944, prop de 600 nadons vénen al món a la maternitat: uns 400 de mares espanyoles i prop de 200 de mares jueves o gitanes, procedents de diversos països i amenaçades per les lleis de Vichy. Posada sota l’empara de la Creu Roja suïssa a partir del 1942, la maternitat ha de respectar la llei francesa; tanmateix, Elisabeth Eidenbenz amaga dones jueves i modifica noms als registres per protegir els infants. L’abril del 1944, l’exèrcit alemany n’ordena el tancament i l’equip marxa a l’Aveyron amb les seves acollides.

Oblidat durant molt de temps i abandonat, el castell és restaurat a partir del 1997 per un mestre vidrier, abans que uns infants nascuts a la maternitat retrobin Elisabeth Eidenbenz. Reconeguda Justa entre les Nacions, rep la medalla de Yad Vashem el 2002. Comprada per l’ajuntament el 2005, la maternitat és classificada monument històric el 2013, menys per la seva arquitectura que pel que va representar. Actualment, l’edifici és tancat per obres; l’exposició que n’explica la història es presenta al claustre d’Elna.