El Castellet

A la vora de la plaça de la Victòria, el Castellet és la imatge més coneguda de Perpinyà. Aplega tres obres: el Gran Castellet, bastit cap al 1368 per protegir una porta oberta de nou a la muralla; la porta de la Mare de Déu, o Petit Castellet, adossada al seu flanc est a la fi del segle XV; i un baluard afegit el 1542, avui desaparegut. El mestre d’obres Guillaume Gatard l’aixeca per a l’infant Joan d’Aragó, en substitució de l’antiga porta del Vernet, que menava al barri extramurs.

Concebut com un castell fortificat encarat al nord, és bastit de maó, realçat amb marbre de Baixas, amb murs de 3,50 m de gruix a la base. Durant l’ocupació del Rosselló per Lluís XI, perd el seu paper militar i esdevé presó d’Estat: el pont llevadís desapareix, les finestres reben reixes, i la porta de la Mare de Déu s’obre al costat per conservar un pas cap al Vernet. El 1542, sota Carles V, un baluard poligonal ve a cobrir-ne l’entorn, bastit amb els materials de la capella de la Mare de Déu del Pont, enderrocada amb aquest motiu.

Al segle XVII, Vauban reforça aquest baluard i torna a posar l’obra en estat de defensa. El Castellet continua, però, essent una presó militar fins al 1892, tot i que és classificat monument històric des del 1889. Quan Perpinyà abat la major part de les seves muralles, a partir del 1904, el Castellet es conserva, però el seu baluard és dinamitat.

Al segle XX, acull els arxius municipals i després el museu Casa Pairal, dedicat a la història de Perpinyà i del Rosselló i a les arts i tradicions populars catalanes. La visita s’acaba a la terrassa, després de 142 graons, amb una vista a 360° sobre la ciutat i la plana. El monument guarda també, tot l’any, la flama del Canigó que cada estiu encén els focs de Sant Joan.