Castell Reial de Cotlliure

Situat sobre un promontori entre les dues cales de Cotlliure, el castell reial ha estat remodelat durant més de set segles. El lloc ja és una plaça forta a final del segle VII: el rei visigot Wamba s’apodera del castrum de Caucoliberis cap al 672-673. L’any 981, el rei Lotari encarrega al comte de Rosselló i d’Empúries que fortifiqui aquest port estratègic, llaç d’unió entre el Rosselló i Barcelona.

El castell que es visita neix sobretot als segles XIII i XIV. Quan Jaume I d’Aragó reparteix els seus estats, Cotlliure esdevé el gran port del regne de Mallorca, del qual Perpinyà és la capital continental. Els reis de Mallorca fan del castell la seva residència d’estiu i en reforcen les defenses, perquè el rei d’Aragó discuteix aquest repartiment. El 1344, Pere IV d’Aragó pren la vila per terra i per mar: el regne de Mallorca desapareix del continent.

La residència reial esdevé aleshores una fortalesa de guarnició. A final del segle XV, els Reis Catòlics fan reforçar les muralles per l’enginyer de la fortalesa de Salses, i després Carles V continua les obres. Després del setge de 1642, Cotlliure passa a França. A final del segle XVII, sota Lluís XIV, els plànols de Vauban són executats per l’enginyer Saint-Hilaire: muralles sobrealçades, nova entrada, baluards i mitja lluna. Per desembarassar els glacis, la vila alta és arrasada, amb la seva església medieval.

Exclòs de les places de guerra i classificat monument històric el 1922, el castell coneix encara hores fosques: el 1939 serveix de camp per als refugiats de la Retirada i per a antics membres de les Brigades Internacionals. Propietat del Departament dels Pirineus Orientals des del 1952, avui acull visites, exposicions i concerts.