Éden Catalán

Esdeveniments i actualitat de la Costa Catalana

Abadies, priorats i claustres

Abadia de Sant Martí del Canigó

Sant Martí del Canigó

Casteil · Segle XI – segle XV

Monument històric classificat (llista de 1889)

Foto: Calips, CC BY-SA 3.0, via Wikimedia Commons

Encimbellada a més de mil metres als vessants del Canigó, damunt de Casteil, l’abadia de Sant Martí del Canigó, joia del primer art romànic, fou aixecada de les seves ruïnes al segle XX i continua sent avui un lloc de pregària.

Visitar Horaris, tarifes, accés i esdeveniments al lloc ↓

Història en breu

Cap a l’any mil, Guifré II, comte de Cerdanya i de Conflent, decideix bastir un monestir en un esperó rocós del massís del Canigó, damunt del poble de Casteil. Compta amb el suport del seu germà Oliba, monjo de Sant Miquel de Cuixà, d’on prové, d’altra banda, la primera comunitat. Les esglésies són consagrades el novembre de 1009 i, dos anys més tard, el papa posa l’abadia sota la protecció directa de la Santa Seu. El comte acaba els seus dies enmig dels monjos i hi mor el 1049.

El lloc imposa una arquitectura singular: dues esglésies superposades, una mig soterrada i dedicada a la Mare de Déu, l’altra consagrada a sant Martí, així com una capella de Sant Miquel allotjada al campanar. Aquestes voltes de pedra, posades sobre columnes i després sobre pilars en creu, fan de l’església abacial un testimoni preciós dels primers assajos de l’art romànic al Migdia.

Després d’una primera edat d’or, l’abadia declina a partir del segle XIV. El sisme de 1428 enderroca una gran part del monestir i una part del campanar, que fou reconstruït uns anys més tard. A finals del segle XVIII, els pocs monjos que resten demanen de marxar i abandonen el lloc el 1783. Confiscats durant la Revolució, els edificis serveixen aleshores de pedrera i els capitells del claustre es dispersen.

El 1902, el bisbe de Perpinyà, monsenyor de Carsalade du Pont, compra les ruïnes, encoratjat pel poeta català Jacint Verdaguer, i emprèn la seva reconstrucció gràcies als donatius de catalans d’una banda i l’altra de la frontera. El pare Bernard de Chabannes continua l’obra a partir de 1952. Des de 1988, l’abadia és confiada a la Comunitat de les Benaurances, que hi fa viure la pregària i hi acull visitants i persones en retir.

Dates clau

  1. 997Primeres mencions de les obres volgudes per Guifré II, comte de Cerdanya i de Conflent.
  2. 1009El 10 de novembre, consagració de les esglésies del monestir.
  3. 1011Una butlla pontifícia reconeix que l’abadia depèn directament de la Santa Seu.
  4. 1014 o 1026Arribada de les relíquies de sant Gaudèric i nova consagració de l’església ampliada.
  5. 1049Mort del comte Guifré II, retirat a l’abadia al final de la seva vida.
  6. 1428El 2 de febrer, un terratrèmol arruïna una gran part del monestir i enderroca en part el campanar.
  7. 1433El campanar és reconstruït seguint el model de l’antic.
  8. 1779-1783Els darrers monjos, pocs i d’edat avançada, demanen de marxar; abandonen l’abadia el 1783.
  9. 1889L’abadia figura a la llista dels monuments històrics classificats.
  10. 1902Monsenyor de Carsalade du Pont compra les ruïnes i inicia la restauració.
  11. 1952El pare Bernard de Chabannes, benedictí d’En Calcat, reprèn les obres i la vida de pregària.
  12. 1988El bisbe de Perpinyà confia l’abadia a la Comunitat de les Benaurances.
  13. 2009L’abadia celebra el mil·lenari de la seva consagració.

Fets destacats i anècdotes

Dues esglésies una damunt de l’altra

Per manca d’espai a l’esperó, l’església abacial compta amb dues esglésies superposades: a baix, Nostra Senyora sota terra, baixa i en part tallada a la roca; a sobre, l’església de Sant Martí. Una tercera capella, dedicada a sant Miquel, ocupa un pis del campanar.

Una tomba tallada a la roca

La tomba del comte Guifré II es troba prop de l’entrada de l’església. Segons la seva inscripció funerària, el comte la hauria excavada ell mateix a la roca.

Un claustre recomposat

Després de la Revolució, els capitells de marbre del claustre foren dispersats pels pobles veïns. Els que han estat retrobats van servir, a principis del segle XX, per bastir una galeria sud oberta al barranc, que no existia d’aquesta forma a l’edat mitjana.

El dret de mula

Segons una costum medieval, cada nou abat rebia una mula en arribar; la càrrega, imposada a les parròquies dependents de l’abadia, fou després substituïda per una suma de diners, reclamada fins a finals del segle XVIII.

Una multitud per a una resurrecció

Segons l’abadia, l’11 de novembre de 1902, unes 2.000 persones vingudes del Rosselló i d’Espanya van acompanyar monsenyor de Carsalade du Pont en la presa de possessió de les ruïnes.

Imprescindible

  • L’església inferior de la Mare de Déu, baixa i fosca, amb les seves voltes de principis del segle XI
  • L’església alta de Sant Martí, les seves columnes monolítiques i el capitell de marbre esculpit amb escenes de la vida de sant Martí que sosté l’altar
  • El campanar quadrat i la tomba del comte Guifré II, excavada a la roca
  • La galeria sud del claustre, oberta al barranc, amb els seus capitells de marbre retrobats
  • La pujada a peu des de Casteil, d’entre 30 minuts i 1 hora; com que l’abadia és habitada per una comunitat, només es pot descobrir amb visita guiada i amb vestimenta correcta

Rutes properes

Totes les rutes →

Preparar la visita

Abadia de Sant Martí del Canigó Patrimoni i visites · Casteil 1 oct. 2026 → 1 nov. 2026 : 10:00–12:30 · 10:00–11:00 · 14:00–16:00 66820 Casteil +33 4 68 05 50 03

Veure la fitxa pràctica →

Ara i properament al lloc

28 oct. 08:30 Excursió acompanyada: circuit de l’abadia Saint-Martin du CanigouCasteil

Fonts

Text redactat per Éden Catalán a partir d’aquestes fonts. Hi heu vist un error? Escriviu-nos.

Al mapa i als voltants

Llocs propers

← Tots els monuments