Priorat de Serrabona
Santa Maria de Serrabona
Monument històric classificat (església, llista de 1875)Aïllat a la muntanya dels Aspres, el priorat de Serrabona amaga darrere les seves parets d’esquist una de les obres mestres de l’escultura romànica catalana: una tribuna de marbre rosa del segle XII.
Visitar Horaris, tarifes, accés i esdeveniments al lloc ↓Història en breu
Enfilat a uns 600 metres d’altitud, damunt les gorges del Bolés, al massís dels Aspres, el priorat de Santa Maria de Serrabona pren el nom de la «bona muntanya», serra bona en català. Hi és esmentada per primera vegada, el 1069, una església parroquial dedicada a la Verge: el vescomte de Cerdanya i de Conflent i la seva família hi instal·len aleshores una petita comunitat mixta de canonges i canongesses que seguien la regla de sant Agustí, encarregada també de servir la parròquia. Els religiosos s’escullen un prior el 1082.
Enriquit amb noves donacions, el priorat s’eixampla al segle XII: a l’estreta nau d’origen s’hi afegeixen un campanar, un col·lateral nord, un transsepte i un absis, mentre que al sud una única galeria de claustre, l’única possible en aquest roquer abrupte, s’obre al barranc. L’església és consagrada el 25 d’octubre de 1151 pel bisbe d’Elna. Uns escultors propers als de Sant Miquel de Cuixà l’adornen amb marbre rosa, fins a la tribuna alçada enmig de la nau per separar el cor dels canonges de l’espai dels fidels.
L’edat d’or és breu. Ja als segles XIII i XIV, els canonges abandonen la vida en comú per anar a viure en habitatges particulars. El 1593, el papa secularitza el priorat, que és annexat, amb les seves rendes, al capítol de la catedral de Solsona, a Catalunya; després de la mort de l’últim prior, el 1612, ja no és sinó una església de muntanya que s’anirà oblidant poc a poc, on els pastors de vegades aixopluguen els ramats. El 1789, uns murs aixecats per sostenir la volta empresonen la tribuna, la qual cosa la protegeix, però la part occidental de l’església s’esfondra el 1819.
Visitada per Prosper Mérimée el 1834, l’església és classificada monument històric el 1875. Les grans restauracions comencen el 1906; la tribuna és alliberada entre 1920 i 1922, i després la part esfondrada és reconstruïda als anys seixanta. Propietat del Departament dels Pirineus Orientals des del 1968, Serrabona acull visites comentades, concerts i manifestacions culturals enmig d’un vast espai natural protegit.
Dates clau
- 1069Primera menció d’una església parroquial dedicada a la Verge; el vescomte de Cerdanya i de Conflent hi instal·la una comunitat de canonges agustinians.
- 1151El 25 d’octubre, l’església ampliada és consagrada per Artal, bisbe d’Elna, en presència del bisbe d’Urgell.
- 1593Secularitzat pel papa, el priorat és annexat al capítol de la catedral de Solsona.
- 1612Mort de l’últim prior, Jaume Serra: Serrabona esdevé una simple església parroquial.
- 1789Dos murs bastits per sostenir la volta tanquen la tribuna, que d’aquesta manera queda protegida.
- 1819Minada per les inclemències del temps, la part occidental de l’església s’esfondra.
- 1834-1836Visita de Prosper Mérimée, i després primera campanya de restauració de l’església.
- 1875L’església és classificada com a monument històric.
- 1906Esdevingut propietat d’Henri Jonquères d’Oriola, el priorat és restaurat, començant per la teulada del campanar.
- 1920-1922La tribuna de marbre rosa és alliberada dels murs que l’encerclaven.
- 1968El priorat passa a ser propietat del Departament dels Pirineus Orientals.
- 1969L’arquitecte Sylvain Stym-Popper reconstitueix la façana occidental, després de la reconstrucció de la part esfondrada.
- 2014La balustrada de la tribuna, desmuntada el 1789, és tornada a muntar a partir dels fragments retrobats.
Fets destacats i anècdotes
Una tribuna gairebé única
Amb una amplada d’uns 5,60 m i una alçada de més de 3 m, la tribuna de marbre rosa feia d’envà de cor, separant canonges i fidels. D’aquest tipus d’obra romànica, en altres llocs només en resten vestigis, com els de Cuixà.
Feta per a Serrabona
El seu refinament contrasta tant amb la rusticitat de l’església que alguns historiadors van creure que l’havien portada d’un altre lloc al segle XIX. Els treballs de Marcel Durliat han establert que va ser construïda in situ, cap a mitjan segle XII.
Un bestiari de marbre
Lleons, grius, centaures arquers o sant Miquel abatent el dimoni: cap capitell no s’assembla a un altre. L’escultura mai no va ser pintada; uns petits forats de trepant marquen els ulls i els detalls.
Capitells en perill
Al segle XIX, les columnes del claustre van ser desmuntades i tornades a muntar en forma de retaule per escapar a una venda; van recuperar el seu lloc el 1911. El 2000, els dos capitells del portal nord van ser robats i substituïts per còpies.
D’on ve aquest marbre?
El Departament parla de marbre rosa de Vilafranca; altres estudis evoquen les pedreres properes de Bulaternera. Els dos jaciments han abastit els tallers romànics del Rosselló.
Imprescindible
- La tribuna de marbre rosa enmig de la nau, amb la seva façana esculpida i la seva balustrada reconstituïda
- La galeria del claustre oberta al barranc i els seus capitells poblats d’animals fantàstics
- El portal nord i la gran pica baptismal monolítica de marbre rosa
- Els jardins en terrassa i els senders de descoberta a peu que surten del priorat
- Les visites comentades que proposen els guies del Departament
Preparar la visita
Fonts
- Notice Mérimée PA00103968, ministère de la Culture
- Département des Pyrénées-Orientales : le prieuré de Serrabona
- Wikidata Q1973935
- Wikipédia : Prieuré de Serrabona
Text redactat per Éden Catalán a partir d’aquestes fonts. Hi heu vist un error? Escriviu-nos.
