Llotja de Mar de Perpinyà

A la fi de l’edat mitjana, els mercaders de Perpinyà expedeixen els seus productes a tota la Mediterrània des de Cotlliure i Canet. Per emmarcar aquest comerç, el rei Joan I d’Aragó crea l’any 1388 un consolat de mar: dos cònsols hi resolen els litigis entre mercaders i, a partir de 1394, hi cobren una taxa sobre les mercaderies que entren als comtats del Rosselló i de la Cerdanya o en surten. El 1397, Martí I els autoritza a bastir-se una seu.

La llotja s’alça a principis del segle XV, a l’angle de la plaça i del carrer dels Mercaders, sobre l’antic mercat de pells i de draps. A la planta baixa, una gran sala oberta per grans arcades fa de borsa; al pis hi seuen el tribunal i la seva cancelleria. La balustrada esculpida que corona l’edifici, tallada en una pedra de Montjuïc arribada de Barcelona per mar, es col·loca el 1439. El 1540, sota Carles V, l’edifici es duplica cap a l’ajuntament, en un estil que imita fidelment la primera construcció.

Al segle XVIII, el consolat de mar ha cessat tota activitat. El 1751, l’edifici és cedit al comte de Mailly, comandant en cap del Rosselló, que el transforma en teatre: el sostre pintat desapareix, la capella també, i el seu retaule se’n va a l’església de Sant Jaume. Després de la Revolució, la sala serveix de dipòsit de diligències, i la Ciutat pensa un moment a enderrocar-la.

Finalment decideix restaurar-la el 1841: es restableixen els dos nivells, es refà la balustrada i un cafè s’instal·la a la planta baixa. Classificada monument històric ja el 1840, la llotja és restaurada de nou el 1951. Després d’un restaurant de menjar ràpid i d’una brasserie, la Ciutat compra el lloguer el 2017 per instal·lar-hi l’oficina de turisme. La llotja forma un conjunt amb l’ajuntament veí, el pati del qual acull La Méditerranée d’Aristide Maillol.