Església de Sant Jaume de Perpinyà

Sant Jaume corona un dels dos turons de la ciutat vella de Perpinyà, a l’est del centre. Una tradició situa ja al segle XII, en aquells indrets elevats que aleshores quedaven fora de les muralles, una petita capella dedicada a sant Jaume. El barri es va poblant sobretot a la segona meitat del segle XIII, quan el rei Jaume I d’Aragó fa parcel·lar uns terrenys que li pertanyen; hi s’instal·len en gran nombre hortolans i teixidors.

L’església actual va ser en gran part reconstruïda al segle XIV. És un bell exemple del gòtic meridional català: una nau única, flanquejada de capelles. Els oficis del barri van deixar empremta en l’edifici: els teixidors aixequen la seva capella de confraria el 1394, i els hortolans, els hortolans, reedifiquen el cap de l’església del 1395 al 1400, i hi signen la clau de volta amb el seu arbre carregat de fruits. Al sud, un pòrtic aixopluga un portal de marbre blanc de principis del segle XIV, probablement recuperat al segle XVII de l’església veïna de la Real.

L’11 d’octubre de 1416, després de les prèdiques del dominic Vicent Ferrer sobre la Passió, es funda a l’església la confraria de la Sanch, la «Sang Preciosa». Els seus membres acompanyaven els condemnats a mort fins al lloc de l’execució i els asseguraven una sepultura cristiana. Entre el 1699 i el 1742, la confraria fa construir la seva pròpia capella contra el mur oest; al segle XIX, s’enderroca el mur que la separava de la nau, de manera que avui dos altars es miren als dos extrems de l’església.

El 1785, l’antiga embigat de la nau queda amagat per unes voltes de maó col·locat de pla, i el campanar, que amenaçava ruïna, és reconstruït en maó a mitjan segle XIX. Declarada monument històric el 1987, Sant Jaume continua sent la seu de l’Arxiconfraria de la Sanch: el Divendres Sant, la processó dels penitents en surt tradicionalment a la tarda, recorre els barris del centre antic i hi torna.