Església de Nostra Senyora dels Àngels de Cotlliure

L’església que fa front al mar no és la primera de Cotlliure. L’antiga església parroquial de Santa Maria s’alçava a la vila alta, a prop del castell. A principis dels anys 1670, les obres de fortificació dutes a terme sota Lluís XIV per desembarassar els voltants de la ciutadella en provoquen l’enderroc. El rei concedeix llavors als habitants un terreny sobre les roques que tanquen el port, al peu de l’antic far.

La primera pedra és beneïda el 18 de juliol de 1684, però l’obra no comença de debò fins al 1687. L’església, beneïda el 1691, segueix el plànol habitual al Rosselló d’aquella època: una nau única flanquejada de capelles allotjades entre els contraforts. Els seus murs exteriors, massissos i gairebé sense decoració, s’aguanten directament sobre la vella torre.

Aquesta torre rodona, probablement alçada a l’edat mitjana, assenyalava l’entrada del port amb fums de dia i amb focs de nit. Des que Vauban va preferir el port d’aigües profundes de Portvendres, va perdre la seva funció de far: es transforma en campanar, acabat el 1693. El seu pis octogonal data del segle XVII, i la petita cúpula rosa que la corona no es col·loca fins cap al 1810.

L’interior contrasta amb aquesta sobrietat. El 6 d’octubre de 1698, l’escultor català Joseph Sunyer es compromet a realitzar el gran retaule de l’altar major, dedicat a l’Assumpció: un tríptic de fusta tallada i daurada en tres nivells, que ocupa tot el fons del cor. Altres retaules daurats guarneixen les capelles laterals. Classificades monument històric el 1923, l’església i la seva torre han estat objecte aquests darrers anys d’una important restauració dirigida pel municipi.